Conversa entre Joan Vives, Ester Pinart i Margarida Hervàs amb el tema dels refranys sobre la música i els músics, emesa en directe dins el programa “Tots els matins del món” el 18 d’abril del 2024.
Introducció d’Ester Pinart.
Margarida Hervàs: Avui tornem a parlar de llengua i de música, dues coses molt relacionades. Ho podem veure (i sentir) cada dia en aquesta emissora, en què conviuen paraula parlada i música.
MH: En la música cantada, la relació entre llengua i música és clara: siguin cançons populars o àries d’òpera, hi coincideixen música i paraules. I en la llengua, aquesta relació es fa visible sobretot en les expressions i els refranys, i n’hi ha molts de centrats en la música i els músics. Per cert: sabeu que si toquem bé un instrument, podem dir que “el fem parlar”? Això vol dir que parlar i fer música no són coses tan diferents!
MH: Tant la llengua com la música transmeten emocions i poden ser vies d’expressió artística. Més d’un compositor també ha estat escriptor, com és el cas d’E.T.A. Hoffmann, que va dir una frase que s’ha fet famosa: “La música comença allà on s’acaben les paraules”.
Intervenció de Joan Vives.
MH: És que música i literatura es barregen, com avui barrejarem paraules i música per parlar de refranys que transmeten opinions tradicionals i populars sobre la música i els músics… Volem saber com veu la música la saviesa popular!
MH: Comencem! Els refranys insisteixen a relacionar la feina de músic amb la falta de diners, és a dir, la pobresa i la gana. N’hi ha un que diu: “Pescador de canya i músic de vent, no els cal fer testament” i un altre de semblant: “De músic a pescar, i a la vellesa a captar”. També diuen “Músic i misèria, tot comença amb ema” i “Sastres, músics i sabaters, moltes postures i pocs diners”. Si fem cas dels refranys, els músics la ballen –o la ballaven– magra. Per això tenim les expressions “Passar més fam que un músic”, i també “atipar-se com un músic”. La vida de músic no és fàcil, segons el refranyer, i per això les anomenades “postres de músic” són un “superaliment” que el músic pot portar a la butxaca i menjar-ne una mica si defalleix entre peça i peça.
Peça d’Antonio Vivaldi, un músic que va morir pobre i sol, i intervenció de l’Ester.
MH: L’anomenada “saviesa popular” té una altra opinió rotunda sobre les persones que es dediquen a la música, i és que és un art que es transmet de pares a fills. Encara que és curiós: no sembla que es traspassi la mateixa especialitat, sinó una de diferent, i així es complementen. “De pare músic, fill ballador”. “De pare dolçainer, fill tabaler”, “De pare gaiter, lo fill tabaler”, “De pare dolçainer, fill ballador”, “De pare dolçainer, fill músic”, “El pare joglar, el fill timbaler”. En realitat, aquestes frases no parlen tant de músics com de famílies, i volen dir que l’entorn en què creixem ens condiciona, per a bé i per a mal. Ens ho confirmen les frases “A casa del músic, qui no balla, punteja”, “A casa del músic, qui no canta, taral·leja” i “A la casa dels joglars, tothom balla el contrapàs”. De tota manera, “De músic, boig i poeta, tots en tenim una miqueta”, i per tant si algú es vol dedicar a la música i a la família no hi té ni dolçainer, ni gaiter ni joglar, no passa res! Pot ser músic igual.
Música i intervenció del Joan.
MH: Una altra cosa que té clara el refranyer és que per ser un bon músic no pots ser gaire tastaolletes: t’has d’especialitzar, dedicar-te a la música i prou: “El músic més savi, només sap de sonar” (o bé El músic que més sap, no sap més que música”). A més, per anar bé has de ser molt bo, perquè “La música i la poesia no tenen mitjania”.
MH: La música ens acompanya al llarg de la vida, però sobretot l’associem a les alegries i les celebracions col·lectives. Ens ho diuen aquestes frases: “Campanes i música, senyal de festa”, “A l’enemic que se’n va, amb música i festa”, “Acabada la música, acabada la festa” i “A la festa del patró: repics, coets, música i sermó”.
Música i intervenció de l’Ester.
MH: Doncs sí! De fet, es diu que “On hi ha música, mala cosa no hi pot haver”, i fins i tot es considera que amoroseix els més esquerps: “La música amanseix les feres”, diu el refrany. Tot i això, els més sorruts dirien: “La música és el soroll més agradós, o menys ingrat a les orelles”. Esclar que la música mal tocada pot ser força molesta. Ja ho diu la dita: “No és el mateix tocar música que bramar-la” i “No hi ha més mal veí que un aprenent de violí”. En fi, si teniu un veí d’aquests, demaneu-li que hi posi sordina i, si no us fa cas, “A música de brams, contrapunt de garrotada”, és a dir, que de vegades cal una resposta enèrgica.
MH: És que “Quan la música és perfecció, no cal revolució”, quan tot va bé, no cal canviar res. Això és el que opinen les persones que “se saben la música i la lletra”, o sigui, que tenen molta experiència de la vida.
MH: En general, els refranys més aviat aconsellen adaptar-se al que sorgeixi, amb flexibilitat: “De la música al compàs, ballarem un contrapàs”, “Cada ball vol la seva música” o “Cal fer el ball segons la música”. Ara, una cosa és seguir la música i l’altra doblegar-se a les circumstàncies. Quan diem que algú “balla al so que toquen” o que “balla segons el so”, és que el veiem massa submís, per conveniència o per por. Ai, la por! “Si la por fora música, ballaríem tots”, diu un refrany. I n’hi ha de semblants sobre la fam i l’enveja: “Si la fam fora música, quanta simfonia hi hauria!” i “Si l’enveja fora música, quants de Mozart i Beethoven hi hauria”.
Música i intervenció del Joan.
MH: Abans parlàvem de por, i la por de vegades fa que ens impacientem i ens avancem als esdeveniments. Doncs no: “No s’ha de ballar pas més de pressa del que marca la música”: cada cosa al seu moment, sense precipitar-se. A part d’això, els refranys ens aconsellen tolerància: “Deixa fer, vent, que la música és de qui l’entén”, diu la dita. Penseu que “El soroll passa, la música queda”. Tot un missatge d’esperança, una crida a no quedar encallat en les coses negatives i fixar-se en les bones.
Intervenció Ester sobre Sant Jordi.
MH: I tant que sí! En tenim un de molt positiu: “Música i flors conquisten amors”. Ara, després d’assegurar això, el refranyer ens diu el contrari: “Música li fas? No t’hi casaràs”, i també “Si música li fa, no se l’endurà”. Segons això, si t’agrada una persona i li fas més festes del compte, tens poques possibilitats d’agradar-li. En fi, quedem-nos amb el positiu: “Música i flors conquisten amors”, i més ara per Sant Jordi!
MH: Si amb aquests consells contradictoris no conquisteu amors ni altres coses que volíeu, pot ser que al final “us en foteu de la música i dels tocadors”, vaja, que estigueu desencantats i us rigueu fins i tot de les coses més serioses. O que si algú us demana responsabilitat d’alguna cosa, us en desentengueu i contesteu: “Jo soc músic, i toco allà on me diuen”.
MH: El cas és que “No hi ha res que alegri més que la música i els diners”, diuen, però resulta que “Pocs diners, poca música” i “Si la butxaca no sona, els músics no poden tocar”. No us desanimeu, pagueu els drets d’autor quan toqui, però recordeu que per escoltar Catalunya Música no cal pagar!
MH: Dèiem abans que la música ens acompanya sempre, i van passant els anys, però “Al músic vell li queda el compàs”, que és una altra manera de dir que on n’hi ha hagut sempre en queda. I quan el músic mori, la música continuarà sonant, perquè li “cantaran el rèquiem”, o les absoltes, o “li faran l’última música”.
MH: Però no acabarem amb la mort, no. Recordeu que “Amb música s’estima, es riu i es plora, com també amb música es canta, es viu i es balla”. I si tinguéssiu cap conflicte per resoldre, us proporcionem dos refranys gairebé idèntics: “Amb la música tot és bo d’arreglar” i “Amb la llengua, tot és bo d’arreglar”. Ja ho sabeu: les persones ens entenem parlant, i si a més hi afegim una mica de música, tot es fa més fàcil.
Comiat
Àudio:
Parlant de música 