132 Expressions musicals amb animals  

En un conte dels germans Grimm, un ase, un gos, un gat i un gall s’enfronten a uns lladres. Fan tant de soroll entre tots quatre que els lladres fugen de casa espantats, i els animals s’hi queden a viure. 

El conte es diu “Els músics de Bremen” perquè els quatre animals pensaven anar a Bremen a guanyar-se la vida fent de músics, però ni arriben a la ciutat ni fan de músics. O sigui que ni “músics”, ni “de Bremen”… 

Vaja, que el títol no quadra amb la història, però la tria dels animals sí que quadra amb la tradició. Les bèsties domèstiques apareixen en rondalles i cançons populars. La vinculació que tenen amb les persones també fa que protagonitzin moltes expressions, i en català en tenim unes quantes en què es relaciona animals i música.

Així, d’una situació d’enrenou i confusió, diem que és un orgue de gats. Si som molt matiners, ens llevem al gall cantant o al cant del gall. En canvi, si anem tard, ens llevem quan canta el porc. Si no ha quedat ni rastre d’una cosa, diem que no se’n canta ni gall ni gallina

Si cantem bé i amb una línia melòdica ornamentada, refilem com els ocells. Si desafinem, fem galls. I d’una activitat tan humana com és ‘parlar’, en diem piular, com els pollets. Precisament de la idea de piular ve el nom de la xarxa social més garladora: Twitter, i tant podem dir que fem un tuit com que piulem

Això sí, com més piulem, més possibilitats tenim de deixar anar bestieses o animalades i que no ens facin cas. Ja ho diu la nostra última dita animal: brams d’ase no pugen al cel!

Versió sonora

80 Són bones persones, els músics? (refranys)

Avui plantegem una pregunta de resposta òbvia. Això és Catalunya Música, o sigui que… qui gosaria criticar-hi els músics? Seria com escopir al cel! Aquí, tots som una mica músics, i també bones persones!

Ja vam veure fa temps que la saviesa popular relaciona la música amb els diners… o més aviat amb els pocs diners. Avui volem saber què diuen els refranys sobre els músics: són bones persones?

Escolà, músic o barber, home de bé no pot ser. Caram! Amb una sola frase es condemna músics, escolans i barbers! No anem bé…

Una altra: Ni barber mut, ni músic amb cervell pur. Però què els passa, amb els barbers? I amb els músics!

Remenem una mica més entre els refranys, que la saviesa popular per força ha de dir alguna cosa bona sobre els músics…!

Per fi: On hi ha música, mala cosa no hi pot haver i On hi ha música, no hi pot haver dolenteria. Això sí que són frases assenyades! I una altra: La música amanseix les feres. Si això és bo, els que fan música també han de ser bons.

A més, De músic, boig i poeta, tots en tenim una miqueta. Ja ho dèiem al començament: aquí, tots som una mica músics, i també bones persones!

Versió sonora

13 “Tan ric tan ric, fa músic” (refranys)

Avui parlem de refranys i músics. Curiosament, el refranyer insisteix a relacionar la professió de músic amb els diners. Veurem com.

Unes quantes dites defensen que sense diners no es toca. “Pocs diners, poca música”, “Pocs diners, poc sermó i poca música” i “Si la butxaca no sona, els músics no poden tocar”.

Així devien reclamar els músics d’abans quan els deien que “Músic pagat mai no fa bon so”, per recordar-los que no cobrarien fins després de tocar.

I potser un cop acabat el ball, qui havia de pagar feia el desentès i els deia: “Música que no he d’escoltar, que la pagui un altre”.

Els músics no devien saber mai si cobrarien o no… A Ges ja els advertien: “La vila de Ges, està envoltada de pinyoners, i la gent no poden llogar músics perquè no tenen diners”. Si hi anaven a tocar, no podien dir que no estaven avisats!

També els podia passar com als músics de Toses, que segons la dita “tocaven de franc i feien el gasto”. Almenys, si no cobraven en efectiu, els devien donar menjar i beure.

Ja veiem per on anava la cosa, oi? Segurament “Passar més fam que un músic” i “Sastres, músics i sabaters, moltes postures i pocs diners” són el millor reflex de la realitat dels músics d’abans.

Vaja, que “Tan ric tan ric, fa músic” deu ser un joc de paraules onomatopeic i poca cosa més!

Versió sonora