21 Noms híbrids històrics (Chopin, Liszt, Händel)

Ja sabeu que a Catalunya Música mirem de pronunciar els noms propis de persona amb rigor. Per decidir com diem un nom, tenim en compte com el pronuncia la mateixa persona que el porta o el seu entorn més pròxim. I si no ho podem arribar a saber, investiguem com es diu en la llengua a què pertany.

En alguns casos, però, no és tan fàcil decidir a quina llengua pertany un nom, per la trajectòria vital o familiar de la persona que el porta.

En la història de la música hi ha uns quants compositors nascuts en un país concret que s’han desplaçat a un altre, on s’han fet famosos.

Per exemple, Chopin [ʃopɛ́n] va néixer a Polònia, però va morir a París. Originalment es deia Fryderyk Franciszek Chopin [fɾiðɛ́ɾíkfɾanʧiʃɛ́kʃopɛ́n], però un cop a França va passar a ser conegut com a Frédéric-François Chopin [fɾeðeɾíkfɾanswáʃopɛ́n]. Ara se’l coneix gairebé a tot arreu com a [fɾeðeɾíkʃopɛ́n].

El músic que aquí coneixem amb el nom de Franz Liszt [fɾándzlíst] va néixer en una ciutat que en aquell moment pertanyia a Hongria, i en hongarès rep el nom de Ferenc Liszt [fɛ́ɾɛndzlíst]. Es va formar a Viena i va viure a diverses ciutats d’Alemanya, on va canviar el nom hongarès Ferenc [fɛ́ɾɛnts] per l’alemany Franz [fɾánts].

Händel [hɛ́ndəl] va néixer a Alemanya i va viure en diferents països, però es va acabar instal·lant a Londres. A Catalunya Música l’anomenem en alemany, Georg Friedrich Händel [géorkfɾíðɾiχhɛ́ndəl]. En canvi, als països anglosaxons se’l coneix com a George Frideric Handel [ʤɔ́rʤfríðərikhándəl].

Ja ho veieu, els grans músics sempre han viatjat molt!

Versió sonora

Nota: Les transcripcions d’aquest apunt, com la pronúncia per antena dels noms estrangers, són adaptades a un context català; és a dir, tenint en compte el repertori fonètic del català. Pot ser que no coincideixin exactament amb els sons originals.

3 El nom de Wagner: Richard

El nom de Wagner és [ríʃard] o [ríχard]?

Cada llengua és un sistema de sons, que poden ser idèntics, semblants o molt diferents dels d’una altra llengua.

Com que és impossible reproduir tots els sons de les llengües del món, a Catalunya Música, quan diem un nom estranger, mirem d’acostar-nos a la pronuncia original, però sense forçar-ho. Ho fem amb els sons del català i un parell més que hem après.

En alemany estàndard, el nom de pila de Wagner conté un so molt difícil de reproduir en català, perquè no el tenim. És una fricativa entre [ʃ] i [χ], però no és exactament cap d’aquests dos sons.

Fixeu-vos com sona:

Quin so heu sentit? Costa, oi? És que, quan un so no pertany a la pròpia llengua, no és que costi de pronunciar, és que costa identificar-lo exactament, i no tots sentim el mateix!

A més, el que en alemany s’escriu amb “ch”, es pronuncia amb sons diferents segons el context. I, a sobre, no tots els parlants ho diuen igual; varia segons el dialecte.

Per tot plegat, per fer-ho fàcil i unificar, a les nostres emissores optem per llegir sempre aquest dígraf “ch” de l’alemany igual com sona al cognom “Bach”.

Així doncs, fem [ríχardbáŋnər]/[RÍKHARD BÀGNaR].

Versió sonora