21 Noms híbrids històrics (Chopin, Liszt, Händel)

Ja sabeu que a Catalunya Música mirem de pronunciar els noms propis de persona amb rigor. Per decidir com diem un nom, tenim en compte com el pronuncia la mateixa persona que el porta o el seu entorn més pròxim. I si no ho podem arribar a saber, investiguem com es diu en la llengua a què pertany.

En alguns casos, però, no és tan fàcil decidir a quina llengua pertany un nom, per la trajectòria vital o familiar de la persona que el porta.

En la història de la música hi ha uns quants compositors nascuts en un país concret que s’han desplaçat a un altre, on s’han fet famosos.

Per exemple, Chopin [ʃopɛ́n] va néixer a Polònia, però va morir a París. Originalment es deia Fryderyk Franciszek Chopin [fɾiðɛ́ɾíkfɾanʧiʃɛ́kʃopɛ́n], però un cop a França va passar a ser conegut com a Frédéric-François Chopin [fɾeðeɾíkfɾanswáʃopɛ́n]. Ara se’l coneix gairebé a tot arreu com a [fɾeðeɾíkʃopɛ́n].

El músic que aquí coneixem amb el nom de Franz Liszt [fɾándzlíst] va néixer en una ciutat que en aquell moment pertanyia a Hongria, i en hongarès rep el nom de Ferenc Liszt [fɛ́ɾɛndzlíst]. Es va formar a Viena i va viure a diverses ciutats d’Alemanya, on va canviar el nom hongarès Ferenc [fɛ́ɾɛnts] per l’alemany Franz [fɾánts].

Händel [hɛ́ndəl] va néixer a Alemanya i va viure en diferents països, però es va acabar instal·lant a Londres. A Catalunya Música l’anomenem en alemany, Georg Friedrich Händel [géorkfɾíðɾiχhɛ́ndəl]. En canvi, als països anglosaxons se’l coneix com a George Frideric Handel [ʤɔ́rʤfríðərikhándəl].

Ja ho veieu, els grans músics sempre han viatjat molt!

Versió sonora

Nota: Les transcripcions d’aquest apunt, com la pronúncia per antena dels noms estrangers, són adaptades a un context català; és a dir, tenint en compte el repertori fonètic del català. Pot ser que no coincideixin exactament amb els sons originals.

Anuncis

3 El nom de Wagner: Richard (o “Un so difícil”)

El nom de Wagner és [ríʃard] o [ríχard]?

Cada llengua és un sistema de sons, que poden ser idèntics, semblants o molt diferents dels d’una altra llengua.

Com que és impossible reproduir tots els sons de les llengües del món, a Catalunya Música, quan diem un nom estranger, mirem d’acostar-nos a la pronuncia original, però sense forçar-ho. Ho fem amb els sons del català i un parell més que hem après.

En alemany estàndard, el nom de pila de Wagner conté un so molt difícil de reproduir en català, perquè no el tenim ([ç]). És una fricativa entre [ʃ] i [χ], però no és exactament cap d’aquests dos sons.

Fixeu-vos com sona:

Quin so heu sentit? Costa, oi? És que, quan un so no pertany a la pròpia llengua, no és que costi de pronunciar, és que costa identificar-lo exactament, i no tots sentim el mateix!

A més, el que en alemany s’escriu amb “ch”, es pronuncia amb sons diferents segons el context. I, a sobre, no tots els parlants ho diuen igual; varia segons el dialecte.

Per tot plegat, per fer-ho fàcil i unificar, a les nostres emissores optem per llegir sempre aquest dígraf ch de l’alemany igual com sona al cognom Bach.

Així doncs, fem [ríχardbáŋnər]/[RÍKHARD BÀGNaR].

Versió sonora