129 Expressions amb “orgue”

Esteu preparats per sentir un programa sobre expressions amb orgue? Doncs si esteu ‘preparats’, és que esteu a punt d’orgue. I si per aconseguir-ho ‘heu fet preparatius’, podem dir que heu trempat l’orgue.

Imaginem-nos una situació hipotètica. Aneu pel carrer i un conegut us saluda: “Ei, com va l’orgue?” (que és com si us digués ‘ei, com anem?’). 

Què fareu? L’‘atendreu cerimoniosament’, és a dir, li donareu orgue? Sí? Doncs si contesteu amb amabilitat, perquè esteu ‘contents’, més alegres que una missa amb orgue, vol dir que sou ‘persones sanes’, trempades com un orgue

Ara, potser teniu més tecles que l’orgue de Sollana, o sigui, ‘sou delicats i difícils’. O just aquell dia no esteu per orgues, ‘no esteu d’humor’. Si voleu ‘anar al gra’, deixar-vos d’orgues, potser li direu: compra’t un orgue! O l’’engegareu a passeig’ dient-li: “Ves i toca’t l’orgue!”.

Si ho feu, probablement ‘la situació empitjorarà’: l’orgue anirà malparat. Ara, si ‘sou complicats’, si teniu més bemolls que un orgue, no us podem demanar que manxeu i toqueu l’orgue, o sigui, ‘coses impossibles’.

Sapigueu, en tot cas, que si li toqueu l’orgue a algú ‘cometeu un despropòsit’ i el més probable és que tot plegat es torni un orgue de gats o un orgue de raons, o sigui, que ‘hi hagi discussions’. Encara acabareu tocant l’orgue, és a dir, ‘plorant’…

Per tant, encara que soc l’últim pet de l’orgue, ‘no soc ningú’ per dir-vos què heu de fer, si aneu pel carrer i un conegut us diu:  “Ei, com va l’orgue?”, encara que no estigueu per orgues -o precisament per això-, potser el millor és que contesteu: “Molt bé, va tot, tot va molt bé!” …I que duri!

Versió sonora

Anuncis

110 Relat amb “tocar”

Avui tocaven matines, i ahir a la nit el nen dels veïns va decidir tocar l’orgue, vinga plorar! Han tocat les dues, les tres, en tocaven de petites, i la criatura anar tocant allò que no sona. A les tres i cinc he tocat a la porta dels veïns, i ves, m’han tocat la corda sensible: tenia febre, pobra criatura!

Al final s’ha adormit, però jo ja no tocava ni quarts ni hores i no m’adormia. El silenci em ressonava al cap com un piano tocat a quatre mans. Havia tocat fons.

Com que toco moltes tecles i avui a la feina no podia tocar el bombo en una reunió a primera hora, a un quart de quatre m’he posat un disc en què tocaven una cançó de bressol amb arpa. Ha estat tocar el coixí i adormir-me.

Ara, m’han faltat hores de son i no em puc permetre no tocar pilota ni tocar glorificat a matines… Saps què et dic? Que ara que ja estic de la reunió, toco el dos i cap a casa!

Equivalències:

tocar matines = haver-se de llevar d’hora

tocar l’orgue = plorar sorollosament

tocar hores = un rellotge, fer sentir els sons indicadors de les hores

tocar-ne de petites = ser molt tard, ja de matinada

tocar allò que no sona (a algú) = empipar

tocar a la porta = trucar a la porta

tocar la corda sensible = emocionar, estovar

no tocar ni quarts ni hores = no tenir el coneixement clar

tocar a quatre mans = tocar el piano o un altre instrument de teclat entre dues persones

tocar fons = estar en la pitjor situació possible, estar fet pols

tocar moltes tecles = participar en molts afers

tocar el bombo = equivocar-se

tocar el coixí = ficar-se al llit, posar el cap sobre el coixí

no tocar pilota = no encertar-ne ni una

tocar glorificat a matines = confondre’s, prendre una cosa per una altra

tocar els dos = anar-se’n

Versió sonora

108 El verb “tocar”

Tocar és un verb onomatopeic i polisèmic, d’ús molt habitual i que ha generat un munt d’expressions. Un dia en portarem unes quantes que tenen relació amb la música.

Dèiem que tocar és onomatopeic; ja en llatí vulgar volia reproduir el soroll que es fa quan es dona un cop a un objecte. Per exemple, si piquem a una porta, quin soroll fa? Toc-toc! Doncs tocar ve d’aquesta onomatopeia, que és comuna a totes les llengües romàniques!

Pel que fa a això de ser un verb polisèmic, que podria semblar una cosa complicada, només vol dir que té diferents significats; en aquest cas, sobretot n’hi ha dos que ens interessen. El de ‘exercir el sentit del tacte’ i el de ‘fer sonar’, bàsic quan parlem de música.

Segons Joan Coromines, inicialment el verb tocar reproduïa el so d’un cop, concretament el de les campanes. D’aquí es devia passar a tocar a la porta, i d’aquí a ‘pegar’, i finalment s’arriba al significat més corrent del verb ara mateix, ‘exercir el sentit del tacte’.

El cas és que des del primer moment, per l’origen onomatopeic, el verb tocar està associat al so. Però, a més, hi ha l’accepció musical de tocar, la de ‘fer sonar un instrument’. Quan toquem un instrument, ho fem precisament ‘exercint el sentit del tacte’, en general posant-hi en contacte les mans.

En la interpretació de la majoria dels instruments hi estan implicats tot el cos i també la ment, però les mans en són les grans protagonistes. Pocs instruments trobarem en què no calgui fer servir les mans!

Hi ha un cas molt especial d’un instrument que es toca sense ser tocat: el theremin. Malgrat que no hi ha contacte físic entre el thereminista i l’instrument, és curiós de veure com l’intèrpret fa que soni: és com si amb una mà toqués un violí mentre amb l’altra amanseix una fera.

O sigui que ja ho veieu: fins i tot en instruments que es toquen sense ser tocats, les mans protagonitzen gairebé sempre l’acció de tocar.

Versió sonora

20 El joc de tocar (“jouer, “play”, “spielen”, “suonare”, “tocar”)

jocdetocar

Cada llengua s’organitza a la seva manera, i per mitjà del llenguatge analitzem i estructurem la realitat que ens envolta. Per això les paraules no tenen equivalències exactes en les diferents llengües.

Per exemple, en català tocar té molts significats, però, parlant de música, tocar només és “fer sonar un instrument” o “interpretar una peça musical”. Diem que toquem el piano i també que toquem una sonata.

En castellà i en portuguès també diuen tocar en aquests casos, i a més en portuguès quan posen un disc a l’equip de música també diuen que el tocan.

En italià, suonare serveix per tocar instruments i peces, i quan els italians posen un disc també el fan suonare.

En francès, de fer sonar un disc en diuen passer, però tocar un instrument és jouer, i també jouen les obres de teatre. A més, en esports i jocs diuen jouer allà on nosaltres diem jugar.

En anglès i en alemany tenen un verb que agafa tots aquests significats. El play anglès i l’alemany spielen tant serveixen per tocar una peça o un instrument com per fer sonar un disc. A més, en teatre o cinema, play i spielen volen dir ‘interpretar’, i en esports o activitats lúdiques, ‘jugar’.

Per tant, en francès, jouer. En anglès, play. En alemany, spielen. En algunes llengües, tocar, fer música, jugar…  tot és una mateixa activitat engrescadora. Que els músics continuïn jugant!

Versió sonora