67 Arpa, arpegi i harpia

L’arpa és un instrument musical de corda pinçada, amb les cordes disposades dins d’un marc triangular en què un dels costats és la caixa harmònica.
Però una arpa també és una altra cosa: una mà o un peu d’animal amb urpes, o sigui, ungles punxegudes i encorbades. Aquestes arpes amb urpes tenen relació etimològica amb les harpies (aquestes, escrites amb h!), uns éssers mitològics amb cara de dona, cos d’ocell i precisament unes arpes amb les quals s’enduien les ànimes dels morts.
D’aquestes arpes ve el verb arpar, que vol dir ‘agafar amb les arpes’, ‘robar’, i també ‘esgarrapar’.
També hi ha expressions com ara caure a les arpes del llop, posar l’arpa al damunt (d’algú) o treure (una cosa) de les arpes d’algú. I també fer córrer l’arpa, que vol dir ‘robar’.
Podem veure, doncs, que arpa es relaciona amb arpegi per dues bandes. Per una banda, perquè l’arpa, l’instrument, és a l’arrel de la paraula italiana arpeggio. D’aquí prové arpegi, un acord en què els sons no són simultanis, sinó successius.
I per una altra banda, la mà amb urpes anomenada arpa podria anar molt bé per tocar arpegis en instruments de corda pinçada com ara l’arpa. Si el músic tingués arpes en comptes de mans, no li farien falta pues per tocar arpegis, perquè amb unes ungles així de fortes les cordes sonarien d’allò més bé!

Versió sonora

Anuncis

11 Arpegiant

La paraula arpegi, la successió de sons d’un acord, ve de l’italià i deriva d’arpa. Per tocar l’arpa i altres instruments, els dits són bàsics. Avui en parlarem!

Els catalans som gent senzilla, que anomenem al pa, pa, i al vi, vi. En el cas dels dits, som tan planers que del dit gros, com en diem? Doncs dit gros! I del petit? Dit petit! I del del mig? No cal ni dir-ho, oi?

Però els nostres dits tenen més noms.

Del dit gros també en diem polze.

El segon dit  serveix per assenyalar, per indicar. Per això se l’anomena índex, i també dit assenyalador, apuntador, saludador, o mestre.

I el tercer dit, com es diu? Dit del mig, és obvi! També dit del cor, mitger, llarg o llépol.

El seu veí és l’anular, amb una sola ela. També, el dit de l’anell.

I ara el dit més menut de tots i el que té més noms: el dit petit! També en podeu dir menovell, menuell, auricular,  xic,  menut, o gorrí. I en aquesta línia “animal” també se’n diu gorrinet, gorrinxet, gorrinyeu o porcelleta.

Encara no teniu clara la relació entre els dits i la música? Doncs fixeu-vos-hi: què diem sempre que veiem que un nadó té els dits llargs i prims? Que té dits de pianista!

Versió sonora