114 El caixet  

Sello-Lacre-Balance

El caixet és la cotització d’un artista. S’escriu com caixa, amb i i x, i del caixet que tingui l’artista en depèn la caixa que faci. És a dir, els ingressos que obtingui.

Amb això podria semblar que l’origen de caixet té a veure amb caixa, però no és així. La paraula ve de cachet, que en francès és un segell: dels que imprimeixen una marca en relleu sobre lacre, o dels que, sucats amb tinta, permeten estampar un text o una imatge sobre un paper.

En anglès i en italià, que també agafen la paraula del francès, cachet té relació amb prestigi, amb elegància i distinció. De fet, en francès també té aquest significat d’originalitat i distinció.

El caixet que cobra un artista ve d’aquesta distinció, que té un preu, i també del fet que quan se li encarrega una actuació queda segellat un contracte amb les condicions econòmiques.

Grans cantants d’òpera com Cecilia Bartoli o Jonas Kaufmann tenen un caixet que arriba als 50.000 € per actuació.

La majoria dels músics s’han de conformar amb quantitats molt més petites. Si és el vostre cas i teniu un caixet que no arriba a aquests nivells, no penseu que la diferència de mèrits sigui abismal. L’explicació pot ser que, en aquest món de mones, són sobretot les atzaroses lleis del mercat les que decideixen el caixet de cadascú.

Versió sonora

Anuncis

113 “La cançó del tururut” i el cuplet

Imatge de @tanaka_tatsuya
Un cuplet és una cançó lleugera amb textos picants i de vegades satírics. El gènere va ser molt popular a Catalunya, sobretot a començament del segle XX, i la paraula prové del francès couplet, que, com cobla en català, vol dir ‘conjunt de versos’. En el cas de la cobla sardanista, ‘conjunt de músics’. Tot plegat ve del llatí cōpŭla, que vol dir ‘unió’.
Segur que més d’un cop heu sentit cantar cuplets. Per exemple, a la Núria Feliu amb “La marieta de l’ull viu” o a la Guillermina Motta amb “La cançó del tururut”.
I què és el tururut, d’on ve la paraula? Tururut és una onomatopeia que imita el so de la trompeta, i també expressa que una cosa se n’ha anat en orris. “Tururut!”, diem quan alguna cosa acaba malament. I per referir-nos a qui en paga les conseqüències, “Tururut, tururut, qui gemega ja ha rebut!”.
Aquesta frase apareix a diferents cançons. A la d’“El senyor Ramon”, que cantava, per exemple, La Trinca, o al cuplet de “La cançó del tururut”. A més, als espectacles de putxinel·lis, almenys fa uns anys, les obres solien acabar amb el ball del Tururut, en què els diferents personatges es clavaven cops de bastó a tort i a dret.
Com que som gent civilitzada, no acabarem a bastonades, però sí amb frases fetes amb tururut. Tenim tururut sant Pere, tururut dotze hores, tururut pa amb oli… hi ha molts finals possibles amb tururut. Fins i tot n’hi ha de musicals, com ara tururut violes.  Que en aquestes violes no hi veieu instruments sinó flors? Doncs tururut flabiol, que aquí ho deixem!

Versió sonora

Nota: El grup Roba Estesa actualitza i capgira el tururut: “Les criades” (2016) passen a empaitar el senyor Ramon.

112 La verra

Al “Parlant de música” busquem sempre els lligams entre música i llengua, però així que podem parlem d’animals. Ja hem relacionat el gregorià amb les foques, la tarantel·la amb les aranyes i la trompeta amb els elefants. Avui, la cobla i el bestiar porcí.

La truja és la femella del porc. Diuen que es tracta de l’animal domèstic més intel·ligent: més que gossos, gats o ximpanzés. Asseguren que truges i porcs són sensibles i espavilats, i que tenen bona memòria.

Una verra és el mateix que una truja. Però verra també és una manera col·loquial d’anomenar el contrabaix de la cobla.

Dels animals domèstics, la verra és un dels grossos, i fa un ronc molt greu. El gruny de la verra té una paraula específica: gardeny. Els porcs ronquen, rondinen, grunyen i esgüellen. I les verres, a més a més, gardenyen.

Com a denominació del contrabaix, segur que verra té a veure amb el fet que l’instrument és molt gros (com una truja) i que té un so tan greu com un gardeny.

Mentre que una truja i una verra en principi són idèntiques, sembla que entre un contrabaix actual i una verra hi ha almenys dues diferències: que el contrabaix quatre cordes i la verra, tres. I que les cordes del contrabaix solen ser de metall i materials sintètics, mentre que les de la verra són, o solien ser, de tripa.

Es veu que ara algunes composicions de cobla no es poden tocar amb la verra perquè hi fan falta quatre cordes. Això deixa la verra en desavantatge respecte al contrabaix. A més, les cordes de tripa costen més de trobar que les d’altres materials. I a sobre, sembla que la denominació popular verra ha anat caient en desús perquè n’hi ha que la consideren vulgar i fins i tot despectiva.

Què us sembla, reivindiquem la verra? Jo trobo que s’ho mereix!

Versió sonora

 

111 Música i mobiliari

La paraula mobiliari ve del llatí mōbĭlis, que vol dir ‘mòbil’, és a dir, ‘que es pot moure’. De fet, canviar els mobles de lloc és la típica cosa que fem quan volem un canvi a casa amb la mínima despesa.

Mobiliari, fusta i música són matèries molt vinculades. De fer mobles, se n’encarreguen els fusters, o més concretament els ebenistes, que treballen amb fustes fines com l’eben, del qual ve el nom de l’ofici. I una de les especialitzacions de l’ebenisteria és la lutieria, la fabricació d’instruments musicals.

La paraula lutier, com llaüt, té a veure amb la fusta des de la mateixa arrel ûd, que en àrab vol dir això: ‘fusta’. Instruments com l’oboè o la flauta dolça generalment estan fets de fusta. Pertanyen al grup dels anomenats de vent de fusta, que curiosament n’inclou alguns de fets de metall. El saxofon, per exemple, és considerat de fusta, i és pel tipus d’embocadura.

Encara ara, quan gairebé tot es fa de plàstic, la major part dels instruments de corda, sigui fregada, percudida o pinçada, es continuen fent de fusta. Igual que molts instruments de percussió.

En instruments grossos com el piano o l’orgue, de l’estructura se’n diu moble. I també és un moble, en general de fusta, el tamboret o banc on s’asseu qui els toca.

La fusta transmet calidesa i humanitat. Venen de la fusta l’escalfor de la llar de foc i els mobles de casa. Ser de bona fusta és tenir una constitució sana, i de fusta es fan tant bressols com taüts. 

Si teniu fusta de músics o de lutiers, seguiu aquesta predisposició. Així podreu regalar a la humanitat calidesa i emoció, la barreja de natura i cultura que ens aporta la música, sovint per mitjà de la fusta.

Versió sonora

Nota: Una altra paraula en què coincideixen música i mobiliari és musiquer, un moblet per guardar-hi els papers de música.

110 Relat amb “tocar”

Avui tocaven matines, i ahir a la nit el nen dels veïns va decidir tocar l’orgue, vinga plorar! Han tocat les dues, les tres, en tocaven de petites, i la criatura anar tocant allò que no sona. A les tres i cinc he tocat a la porta dels veïns, i ves, m’han tocat la corda sensible: tenia febre, pobra criatura!

Al final s’ha adormit, però jo ja no tocava ni quarts ni hores i no m’adormia. El silenci em ressonava al cap com un piano tocat a quatre mans. Havia tocat fons.

Com que toco moltes tecles i avui a la feina no podia tocar el bombo en una reunió a primera hora, a un quart de quatre m’he posat un disc en què tocaven una cançó de bressol amb arpa. Ha estat tocar el coixí i adormir-me.

Ara, m’han faltat hores de son i no em puc permetre no tocar pilota ni tocar glorificat a matines… Saps què et dic? Que ara que ja estic de la reunió, toco el dos i cap a casa!

Equivalències:

tocar matines = haver-se de llevar d’hora

tocar l’orgue = plorar sorollosament

tocar hores = un rellotge, fer sentir els sons indicadors de les hores

tocar-ne de petites = ser molt tard, ja de matinada

tocar allò que no sona (a algú) = empipar

tocar a la porta = trucar a la porta

tocar la corda sensible = emocionar, estovar

no tocar ni quarts ni hores = no tenir el coneixement clar

tocar a quatre mans = tocar el piano o un altre instrument de teclat entre dues persones

tocar fons = estar en la pitjor situació possible, estar fet pols

tocar moltes tecles = participar en molts afers

tocar el bombo = equivocar-se

tocar el coixí = ficar-se al llit, posar el cap sobre el coixí

no tocar pilota = no encertar-ne ni una

tocar glorificat a matines = confondre’s, prendre una cosa per una altra

tocar els dos = anar-se’n

Versió sonora