60 Instruments de Nadal: la pandereta

Sí, ja hi tornem a ser: “ara ve Nadal i matarem el gall”! Però no n’hi ha prou amb l’escudella i la carn d’olla! També hem de tenir nadales i això vol dir panderetes!

La pandereta és un instrument fet amb una membrana de pell d’animal, ben tibant sobre un cèrcol de fusta. Vaja, això era abans, que ara sovint tot és de plàstic: cèrcol i membrana!

Puntualitzem: un cèrcol de fusta amb una membrana, i sovint amb sonalls, seria un pandero. Perquè es converteixi en pandereta ha de ser una mica més petit i per força ha de tenir sonalls, campanetes o cascavells, que li proporcionen el so típic de platerets metàl·lics.

La mateixa paraula ja ens diu que una pandereta és un pandero petit. Però d’on ve pandero? Ho vam tocar de passada l’altre dia, però ho recordarem: pandero és una paraula documentada en català ja al segle XV. L’origen llunyà el té en el grec πανδοῦρα (pandoũra), un llaüt de tres cordes, probablement relacionat amb l’àrab طنبور (ṭanbūr, que vol dir ‘tambor’), que ens va arribar a través del llatí pandorius. Amb aquest mateix origen etimològic tenim instruments de corda com la bandúrria, la mandola i la mandolina.

Però és Nadal, deixem-nos d’etimologies i belluguem-nos! Agafem panderetes, simbombes, guitarres, maraques, qualsevol cosa que faci soroll, i a cantar nadales! I sobretot, aixequem un altre tipus de pandero, el que tenim just a sobre la cadira, que si no arribarem a Cap d’Any amb uns quants quilos sobrers!

Bones festes a tothom!

Versió sonora

Anuncis

16 Onomatopeies nadalenques

onoma

Una onomatopeia és una paraula que imita un so per evocar sensacions. I com que el Nadal és temps de sensacions, les nadales són plenes d’onomatopeies!

Això sí, què signifiquen, sovint no és gaire clar. Fixem-nos en una de molt coneguda. Què vol dir, que “El vint-i-cinc de desembre fum, fum, fum”?

Pot ser que, pel fred, als pastors els surti baf de la boca, o que hagin encès un foc a terra i faci fum? O més aviat fum fum fum és un so repetit només per reforçar el ritme?

I “El noi de la mare”? Com és que fa “Tam patamtam, que les figues són verdes”? Vés a saber què vol dir! Ara, segur que ajuda a marcar el ritme i és fàcil de memoritzar!

En el cas dels “Pastorets de la muntanya”, és clar que l’onomatopeia imita un timbal: “apa Pasqual, repica el timbal: ram pataplam ram pataplam.”

I el “Xerrampim, xerrampim, xerrampia; xerrampim, xerrampim, xerrampó d’”El petit vailet”, això què és!? Ei, no es pot negar que les onomatopeies són ben alegres, eh?, encara que no s’entenguin gaire!

Si voleu un munt d’onomatopeies en una sola nadala, fixeu-vos en l’”A Betlem me’n vull anar”: xiu xiu xiu, be be be, bub bub bub, rony rony rony… Quin bé de déu d’animals!

I “El dimoni escuat”? La narració va acompanyada de nuet-nuets, cric-crics, galant-galants, patrip-patraps i patim-patums! Cada estrofa ens transporta a sensacions diferents per mitjà de les onomatopeies.

Ei, no critiquem les nadales, eh, que si no, arribaran “Els tres Reis de l’Orient” i sabeu què ens portaran? Un xim-xim, un te-te, una erra i una e: Re!

Versió sonora