55 Instruments escurçats: saxo, “cello” i clave  

Amb el truncament, escurcem paraules eliminant-ne una part. Així, un micròfon es converteix en un micro, o una bicicleta en una bici. Aquests escurçaments són més propis dels registres informals que dels formals, però de vegades les formes breus es normalitzen tant que acaben substituint les completes en qualsevol registre. Això ha passat, per exemple, amb moto o quilo, tan habituals o més que motocicleta i quilogram.

En el món de la música hi ha almenys tres instruments que se sol anomenar amb formes truncades: el cello, el saxo i el clave.

De l’italià violoncello ve la forma escurçada cello, que s’escampa a llengües com l’anglès, l’alemany, el txec, el turc, el castellà, el basc o el català, en general convivint amb la forma completa. En català, no trobem cello als diccionaris –només hi apareix violoncel –, però té un ús indubtable entre músics i en la llengua general.

La forma saxo tampoc apareix al diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans, però sí que la recull el Vocabulari de la música de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i té un ús generalitzat en català, al costat de saxofon i saxòfon.

L’última forma escurçada, clave, equival a clavecí o clavicèmbal. Tampoc no la trobareu al diccionari normatiu, però sí que està recollida al Vocabulari il·lustrat d’instruments musicals del Termcat.

Per tant, per tradició d’ús i sobretot en registres informals, serien admissibles les tres formes: cello, saxo i clave. Això sí, en el cas de cello, com que és un manlleu no adaptat, convé “marcar-lo” i escriure’l en cursiva o entre cometes, no sigui cas que algú ho llegeixi [séʎu].

Versió sonora

 

Anuncis

32 Epònims de la música

Un epònim és una paraula que ve d’un nom de persona.

Per exemple, són epònims l’acte de protesta anomenat boicot, el gos dobermann i el jerseiet que coneixem com a rebeca.

Però parlem d’epònims musicals!

Adolphe Sax era un belga inventor d’instruments. A partir del seu cognom es va batejar el saxofon. I li devia agradar posar el seu nom a les coses, perquè també va inventar el saxotromba, el saxhorn i la saxtuba!

Un altre epònim és decibel, la unitat de mesura de la intensitat acústica. Correspon a la desena part del bel, i pren el nom de l’escocès Graham Bell, que va patentar el telèfon. Per sota de 0 dB no sentim res; 40 és la intensitat d’una conversa, i 120 dB, la d’un concert de rock.

Un altre epònim és la nota do, que ve del cognom de Giovanni Battista Doni, que és qui va posar el nom a les notes musicals.

I l’últim epònim té relació amb la música coral. Prové d’un personatge de la mitologia grega a qui s’atribueix la invenció de la lira. Va baixar a l’Hades per recuperar la seva estimada Eurídice. Sabeu de qui es tracta? Doncs sí: d’Orfeu.  Afegint-hi ōdeĩon, que en grec vol dir ‘auditori’, en surt la paraula orfeó.

Versió sonora

Nota: L’administrador de finques anglès anomenat Boycott [bòicòt] era tan abusiu amb els seus arrendataris que es van acabar revoltant contra ell. Per això l’home té el trist honor d’haver passat a la història amb la paraula boicot. També és un epònim la raça de gos creada per protegir el senyor Dobermann quan anava a recaptar impostos. I rebeca, el jersei de punt obert del davant, que ve d’una pel·lícula d’Alfred Hitchcock.

 

2 “Saxòfon”, “saxo” o “saxofon”?

Entre els instruments musicals, en trobem uns quants d’acabats en -fon. És un sufix que ve del grec phōn, i vol dir “so” o “veu”.

Així, tenim idiòfons, com les maraques, o membranòfons, com la pandereta. La flauta és un aeròfon i la guitarra un cordòfon. Si és elèctrica, un electròfon.

Entre els aparells que porten aquest sufix, tenim el gramòfon, el telèfon i el micròfon. I si ens falla l’orella, ens posem un audiòfon.

Totes aquestes paraules són compostos cultes. S’han format en català ajuntant dos termes que vénen del grec, i porten l’accent a la penúltima síl·laba.

Llavors, què passa amb el saxofon i el xilofon? Com és que ho podem dir amb l’accent a l’última síl·laba? Doncs perquè aquestes paraules no les vam crear en català sinó que ens van arribar a través del francès, i les vam començar a dir tal com sonaven en francès. Així les recull el diccionari, al costat de saxòfon i xilòfon.

Ah, i en el cas del saxòfon o saxofon encara hi ha una tercera manera d’anomenar-lo! Saxo! Igual com de la motocicleta hem anat a parar a la moto, del saxofon (o saxòfon) hem anat a parar al saxo.

Com vulgueu, doncs: saxo, saxòfon o saxofon.

Versió sonora