120 El “foyer” 

Un foyer és una sala que hi sol haver als teatres perquè el públic pugui estirar les cames o xerrar una mica abans, a la mitja part, o després d’una funció. És un espai de transició cap a la sala, una mena de vestíbul.

Hi ha foyer al Liceu, al Palau de la Música, al Lliure, a diferents auditoris del país i, per exemple, al teatre Cirvianum  de Torelló. Encara que la paraula no aparegui als diccionaris catalans, el foyer forma part de les instal·lacions dels nostres teatres.

Sovint aquests foyers deixen de ser zones de transició i es converteixen en espais independents, sales on es fan des d’exposicions, refrigeris o banquets fins a espectacles de petit format. Així, els teatres en treuen un rendiment econòmic més enllà del que reporten les funcions artístiques habituals.

La paraula foyer l’agafem del francès; de fet, la diem en francès. Prové del llatí focārium , que ve de fŏcus, ‘fogar, llar de foc’. De fŏcus ve la paraula foc i també els focus que il·luminen l’escenari dels teatres. Foyer en francès, com en llatí focārium, està relacionat amb l’escalfor del foc.

Aplegar-nos al foyer d’un gran teatre després d’una òpera ens pot semblar molt sofisticat, però fixeu-vos com ens fa de semblants als humans primitius que s’aplegaven a l’entorn d’una foguera. Animals gregaris com som, ara com en temps remots, al foyer hi busquem el caliu del foc i, sobretot, el caliu del grup.

Versió sonora

Anuncis

8 Italianismes del cant

Fa uns dies vam parlar de les veus humanes: soprano, mezzo o castrati són paraules que adoptem directament de l’italià. Les escrivim i pronunciem com en italià.

D’altres, com contralt, les hem adaptat. Vénen de l’italià, però les diem i escrivim en català. En el cas dels castrati, ho podem sentir tant en italià com en versió catalanitzada: els castrats.

Les paraules baix i tenor provenen del llatí, i baríton del grec, però totes arriben al català i al conjunt de les llengües a través de l’italià.

I és que la música clàssica i l’italià estan molt lligats, i, entre els manlleus adoptats directament de l’italià i les paraules que en provenen, podríem fer tot un diccionari!

Sense sortir del cant, tenim els manlleus bel canto, un estil de cant virtuós que literalment vol dir ‘cant bonic’, i prima donna, o sigui, la ‘primera dona’, o cantant principal d’una òpera.

I evidentment, òpera i opereta també són adaptades de l’italià. Volen dir, respectivament, ‘obra’ i ‘obra petita’!

Acabem amb l’ària, una melodia pròpia de les obres líriques que en italià no vol dir altra cosa que ‘aire’.

Ho deixem aquí. Arrivederci!

Versió sonora