16 Onomatopeies nadalenques

onoma

Una onomatopeia és una paraula que imita un so per evocar sensacions. I com que el Nadal és temps de sensacions, les nadales són plenes d’onomatopeies!

Això sí, què signifiquen, sovint no és gaire clar. Fixem-nos en una de molt coneguda. Què vol dir, que “El vint-i-cinc de desembre fum, fum, fum”?

Pot ser que, pel fred, als pastors els surti baf de la boca, o que hagin encès un foc a terra i faci fum? O més aviat fum fum fum és un so repetit només per reforçar el ritme?

I “El noi de la mare”? Com és que fa “Tam patamtam, que les figues són verdes”? Vés a saber què vol dir! Ara, segur que ajuda a marcar el ritme i és fàcil de memoritzar!

En el cas dels “Pastorets de la muntanya”, és clar que l’onomatopeia imita un timbal: “apa Pasqual, repica el timbal: ram pataplam ram pataplam.”

I el “Xerrampim, xerrampim, xerrampia; xerrampim, xerrampim, xerrampó d’”El petit vailet”, això què és!? Ei, no es pot negar que les onomatopeies són ben alegres, eh?, encara que no s’entenguin gaire!

Si voleu un munt d’onomatopeies en una sola nadala, fixeu-vos en l’”A Betlem me’n vull anar”: xiu xiu xiu, be be be, bub bub bub, rony rony rony… Quin bé de déu d’animals!

I “El dimoni escuat”? La narració va acompanyada de nuet-nuets, cric-crics, galant-galants, patrip-patraps i patim-patums! Cada estrofa ens transporta a sensacions diferents per mitjà de les onomatopeies.

Ei, no critiquem les nadales, eh, que si no, arribaran “Els tres Reis de l’Orient” i sabeu què ens portaran? Un xim-xim, un te-te, una erra i una e: Re!

Versió sonora

15 Lapsus nadalencs

Nadal ve del llatí dies natalis, ‘dia del naixement’ de Jesús.

En català Nadal, en singular, designa el conjunt dels dies de festa que envolten aquestes dates, més o menys entre el dia de Nadal i el de Reis. Així, diem aquest Nadal (i no pas *aquests Nadals!), perquè Nadal en singular ja inclou tots aquests dies.

També parlem de la nit de Nadal, la vigília del 25 de desembre, i de la nit de Cap d’Any, la nit del 31. Res de *nitbones ni de *nitvelles! Nit de Nadal i nit de Cap d’Any!

Per Nadal, es veu que ens agrada especialment sentir música i pertot arreu sonen Nadales, o cançons de Nadal, el que en castellà són els villancicos. Tot i que en teoria també se’n pot dir villancets, la paraula d’ús general com a “cançó de Nadal” és nadala, i per villancet se sol entendre un altre tipus de cançó.

La majoria de les nadales, com altres cançons populars, tenen una part que es repeteix amb la mateixa lletra i la mateixa tonada. És el que anomenem la tornada; en castellà, l’estribillo.

Ja ho sabeu: per Nadal, cantem nadales, mengem escudella i evitem els lapsus lingüístics!

Bones festes a tothom!

Versió sonora