60 Instruments de Nadal: la pandereta

Sí, ja hi tornem a ser: “ara ve Nadal i matarem el gall”! Però no n’hi ha prou amb l’escudella i la carn d’olla! També hem de tenir nadales i això vol dir panderetes!

La pandereta és un instrument fet amb una membrana de pell d’animal, ben tibant sobre un cèrcol de fusta. Vaja, això era abans, que ara sovint tot és de plàstic: cèrcol i membrana!

Puntualitzem: un cèrcol de fusta amb una membrana, i sovint amb sonalls, seria un pandero. Perquè es converteixi en pandereta ha de ser una mica més petit i per força ha de tenir sonalls, campanetes o cascavells, que li proporcionen el so típic de platerets metàl·lics.

La mateixa paraula ja ens diu que una pandereta és un pandero petit. Però d’on ve pandero? Ho vam tocar de passada l’altre dia, però ho recordarem: pandero és una paraula documentada en català ja al segle XV. L’origen llunyà el té en el grec πανδοῦρα (pandoũra), un llaüt de tres cordes, probablement relacionat amb l’àrab طنبور (ṭanbūr, que vol dir ‘tambor’), que ens va arribar a través del llatí pandorius. Amb aquest mateix origen etimològic tenim instruments de corda com la bandúrria, la mandola i la mandolina.

Però és Nadal, deixem-nos d’etimologies i belluguem-nos! Agafem panderetes, simbombes, guitarres, maraques, qualsevol cosa que faci soroll, i a cantar nadales! I sobretot, aixequem un altre tipus de pandero, el que tenim just a sobre la cadira, que si no arribarem a Cap d’Any amb uns quants quilos sobrers!

Bones festes a tothom!

Versió sonora

Anuncis

59 Instruments de Nadal: la simbomba

Ja sabeu que “ara ve Nadal i matarem el gall”. Ja podeu treure del calaix panderetes i simbombes, i afinar la veu, que és l’hora de les nadales!

Avui parlem d’un instrument que només sona per Nadal, i encara! La simbomba: un recipient de terrissa amb una pell tibant on hi ha fixada una canya. Fregant-la amb la mà humida, aquesta canya fa vibrar la pell i produeix un soroll greu i ronc.

El diccionari normatiu només recull simbomba, començada amb essa. Però parlant també se’n diu ximbomba.

Al País Valencià també en diuen pandorga, una forma que no és al diccionari normatiu. Ve del castellà i està relacionada amb la paraula llatina pandorium, que vol dir ‘bandúrria’ i està en l’origen de pandero.

Cal dir que la humil simbomba ve de la paraula llatina symphonia, tan important en música, que vol dir “concert, acompanyament musical”, i que passant per l’àrab es converteix en simbònia. Després, simbònia, combinada amb bombo, passa a ser simbomba. De fet, si en traguéssim la canya, una simbomba s’assemblaria força a un bombo

Acabem amb un detall gastronòmic, ara que ve època de tiberis. Sabeu que tant simfonia com simbomba estan relacionades etimològicament amb un plat molt nostre? La samfaina! Tot són acompanyaments: la symphonia, musical, i la samfaina, gastronòmic.

Bones festes i bon profit!

Versió sonora

16 Onomatopeies nadalenques

onoma

Una onomatopeia és una paraula que imita un so per evocar sensacions. I com que el Nadal és temps de sensacions, les nadales són plenes d’onomatopeies!

Això sí, què signifiquen, sovint no és gaire clar. Fixem-nos en una de molt coneguda. Què vol dir, que “El vint-i-cinc de desembre fum, fum, fum”?

Pot ser que, pel fred, als pastors els surti baf de la boca, o que hagin encès un foc a terra i faci fum? O més aviat fum fum fum és un so repetit només per reforçar el ritme?

I “El noi de la mare”? Com és que fa “Tam patamtam, que les figues són verdes”? Vés a saber què vol dir! Ara, segur que ajuda a marcar el ritme i és fàcil de memoritzar!

En el cas dels “Pastorets de la muntanya”, és clar que l’onomatopeia imita un timbal: “apa Pasqual, repica el timbal: ram pataplam ram pataplam.”

I el “Xerrampim, xerrampim, xerrampia; xerrampim, xerrampim, xerrampó d’”El petit vailet”, això què és!? Ei, no es pot negar que les onomatopeies són ben alegres, eh?, encara que no s’entenguin gaire!

Si voleu un munt d’onomatopeies en una sola nadala, fixeu-vos en l’”A Betlem me’n vull anar”: xiu xiu xiu, be be be, bub bub bub, rony rony rony… Quin bé de déu d’animals!

I “El dimoni escuat”? La narració va acompanyada de nuet-nuets, cric-crics, galant-galants, patrip-patraps i patim-patums! Cada estrofa ens transporta a sensacions diferents per mitjà de les onomatopeies.

Ei, no critiquem les nadales, eh, que si no, arribaran “Els tres Reis de l’Orient” i sabeu què ens portaran? Un xim-xim, un te-te, una erra i una e: Re!

Versió sonora

15 Lapsus nadalencs

Nadal ve del llatí dies natalis, ‘dia del naixement’ de Jesús.

En català Nadal, en singular, designa el conjunt dels dies de festa que envolten aquestes dates, més o menys entre el dia de Nadal i el de Reis. Així, diem aquest Nadal (i no pas *aquests Nadals!), perquè Nadal en singular ja inclou tots aquests dies.

També parlem de la nit de Nadal, la vigília del 25 de desembre, i de la nit de Cap d’Any, la nit del 31. Res de *nitbones ni de *nitvelles! Nit de Nadal i nit de Cap d’Any!

Per Nadal, es veu que ens agrada especialment sentir música i pertot arreu sonen Nadales, o cançons de Nadal, el que en castellà són els villancicos. Tot i que en teoria també se’n pot dir villancets, la paraula d’ús general com a “cançó de Nadal” és nadala, i per villancet se sol entendre un altre tipus de cançó.

La majoria de les nadales, com altres cançons populars, tenen una part que es repeteix amb la mateixa lletra i la mateixa tonada. És el que anomenem la tornada; en castellà, l’estribillo.

Ja ho sabeu: per Nadal, cantem nadales, mengem escudella i evitem els lapsus lingüístics!

Bones festes a tothom!

Versió sonora