23 Concert d’onomatopeies

concert onomatopeies

Avui us portem unes quantes onomatopeies que reprodueixen el so d’instruments. Una onomatopeia, que ve del grec ónoma ‘nom’ i poiéō ‘fer’, és una ‘paraula formada a imitació d’un so natural’.

Les onomatopeies se solen improvisar, però amb les que estan recollides als diccionaris gairebé podríem formar una orquestra. Provem-ho?

Endavant, passeu, que comença el concert!

Sentiu un nyigo-nyigo? Són els violins i altres instruments d’arc.

Una guitarra rascada: rang-catarrang, i una que punteja, clang. El contrabaix marca el ritme: dum-dum, bling-blong. Un pianista pica les tecles, clinc, clonc.

Es desperta la percussió, amb els tambors:  tam-tam, tampatantam. I ara els platerets: txam, tatxam, tatxim

Tararà, tururut, tararí, taratí? Això són trompetes o altres instruments de vent! El concert ha arribat al punt culminant.

Afluixem una mica perquè se senti el tiroliro del flabiol, i el tirurit, titutí de la flauta.

Tanquen aquesta “simfonia” les campanetes, ning-ning, i els cascavells, dring-dring, ning-ning.

Aplaudim, que el concert s’acaba! Clap clap clap!

I finalment, silenci: xst, xss, xxt, sss, sst.

Versió sonora

Anuncis

16 Onomatopeies nadalenques

onoma

Una onomatopeia és una paraula que imita un so per evocar sensacions. I com que el Nadal és temps de sensacions, les nadales són plenes d’onomatopeies!

Això sí, què signifiquen, sovint no és gaire clar. Fixem-nos en una de molt coneguda. Què vol dir, que “El vint-i-cinc de desembre fum, fum, fum”?

Pot ser que, pel fred, als pastors els surti baf de la boca, o que hagin encès un foc a terra i faci fum? O més aviat fum fum fum és un so repetit només per reforçar el ritme?

I “El noi de la mare”? Com és que fa “Tam patamtam, que les figues són verdes”? Vés a saber què vol dir! Ara, segur que ajuda a marcar el ritme i és fàcil de memoritzar!

En el cas dels “Pastorets de la muntanya”, és clar que l’onomatopeia imita un timbal: “apa Pasqual, repica el timbal: ram pataplam ram pataplam.”

I el “Xerrampim, xerrampim, xerrampia; xerrampim, xerrampim, xerrampó d’”El petit vailet”, això què és!? Ei, no es pot negar que les onomatopeies són ben alegres, eh?, encara que no s’entenguin gaire!

Si voleu un munt d’onomatopeies en una sola nadala, fixeu-vos en l’”A Betlem me’n vull anar”: xiu xiu xiu, be be be, bub bub bub, rony rony rony… Quin bé de déu d’animals!

I “El dimoni escuat”? La narració va acompanyada de nuet-nuets, cric-crics, galant-galants, patrip-patraps i patim-patums! Cada estrofa ens transporta a sensacions diferents per mitjà de les onomatopeies.

Ei, no critiquem les nadales, eh, que si no, arribaran “Els tres Reis de l’Orient” i sabeu què ens portaran? Un xim-xim, un te-te, una erra i una e: Re!

Versió sonora