64 Oïda o orella?

Tots tenim dues orelles a banda i banda del cap, com dues nanses. Si les tenim molt grosses i esbatanades, podem dir que tenim orelles de pàmpol, o un bon parell de pàmpols.

Les orelles són una part del cos, i cada una està formada per l’orella externa, la mitjana i la interna. Són òrgans anatòmics amb una funció específica: la de permetre que hi sentim. Les orelles són els òrgans de l’audició.

L’oïda, en canvi, no és cap òrgan del cos, sinó un sentit, el que ens permet percebre els sons. Podem tenir molt bona oïda –sentir-hi molt bé–, tocar d’oïda –per intuïció–, o ens pot fallar l’oïda. Però no podem fer servir la paraula oïda per referir-nos a la part del cos, a les orelles. Ens pot fer mal l’orella o podem tenir les orelles petites, però, atenció, no ens pot *fer mal l’oïda ni podem *tenir les oïdes petites!

Fixeu-vos que l’oïda és com la vista o el tacte: un sentit, un de sol. No va mai en plural.

En canvi, la paraula orella tant designa l’òrgan, és a dir, l’orella física,  com el sentit, l’audició: s’hi barregen l’òrgan i la funció.

Si parem orella, obrim l’orella o drecem les orelles, vol dir que escoltem amb interès. Si donem orella a una cosa, que l’escoltem. Si tenim orella musical, que tenim bona intuïció en matèria de música. Si som durs d’orella o tenim les orelles a cal ferrer, que no sentim bé el que ens diuen.

Dreceu l’orella, que resumim! Les orelles són els òrgans de l’audició, i en singular, l’orella, també el sentit. En canvi, l’oïda és el sentit, però mai mai mai l’òrgan!

Versió sonora

Anuncis

63 Afinar o desafinar, aquesta és la qüestió!  

Per algú que es dediqui a la música, afinar és bàsic. Posem que toqui el violí. Doncs abans de res ha d’afinar l’instrument, perquè cada corda tingui el punt de tensió exacte i soni com ha de sonar. Un cop fet això, per afinar les notes també haurà d’estar al cas de posar els dits exactament en la posició on han d’anar.

Ja es veu que en música és crucial afinar. La paraula té l’origen en el llatí finis, que vol dir ‘fi’. Fi en el sentit de ’elaborat amb cura’, com a cristalleria fina. Fi com a ‘subtil i perceptiu’, com quan parlem de tenir l’orella fina. O com quan diem que algú treballa fi, que no està fi o que no va fi. I és que per afinar cal cura i precisió. Si no encertem la nota precisa, sortim de to, desafinem.

També té l’origen en finis la paraula fi en un altre sentit, el de ‘moment en què una cosa s’acaba’. Fixem-nos que en aquest cas la paraula fi és femenina ―la fi― i es pot substituir per el final. Tant podem dir que “un concert arriba a la fi” com que “arriba al final”. Una altra cosa és el fi en masculí, que té relació amb ‘finalitat, objectiu’. Per exemple, “el fi justifica els mitjans”, una frase que s’atribueix a Maquiavel.

Sense ser maquiavèl·lics (és a dir, ambiciosos sense escrúpols), si volem ser “gent fina”, en el sentit de mostrar una educació exquisida i parlar amb precisió, hem d’afinar bé i no confondre el fi amb la fi. Recordeu-ho: el fi és l’objectiu i la fi és el final. Just on arribem ara: a la fi!

Versió sonora

62 La corxera   

Una corxera és una figura musical que equival a la meitat d’una negra, (o a la vuitena part d’una rodona.)

La paraula ve del francès crochée, que vol dir ‘amb forma de ganxo’. De fet, en francès la corxera s’anomena croche, que ve de croc, ‘ganxo’. I en francès un crochet és precisament el ganxo característic de les corxeres, el llacet que surt de l’extrem de la plica.

Si us agraden les manualitats, últimament s’ha posat de moda el terme anglès crochet, que no és altra cosa que el ganxet de sempre. Si ens volem fer uns mitjons, fem-los de ganxet a casa. Fent-los “homemade” i amb “crochet” no seran pas més moderns!

Però tornem a la música. En francès parlen de croches, en castellà de corcheas, en portuguès de colcheias, i en català en diem corxeres. En canvi, en anglès britànic crotchet designa una negra (en americà, quarter note). Totes aquestes formes tenen l’origen en la paraula ‘ganxo’ en francès. Precisament, el ganxo que surt de la plica en francès s’anomena crochet i en castellà corchete. En català, *corxet no es considera admissible; la forma normativa és ganxo.

En anglès americà, de la corxera en diuen eighth note, pel fet de ser la vuitena part de la rodona. Altres llengües també opten per un nom a partir del número vuit. En canvi, en anglès britànic en diuen quaver, que vol dir ‘tremolor’, per la vibració que acompanya les notes més ràpides.

Tremolosa o no, la corxera, formada per tres elements característics: cap, plica i ganxo, constitueix la imatge típica d’una nota. Per tant, és relativament menuda, sí, però gens menyspreable!

Versió sonora

61 Concerts de Cap d’Any  

Un dels concerts més assenyalats de l’any musical, per tradició i per difusió internacional, és el Concert de Cap d’Any de la Filharmònica de Viena. I ja fa anys que va reapareixent el dubte: com n’hem de dir, Concert de Cap d’Any o Concert d’Any Nou?

En català tenim l’expressió Cap d’Any, molt viva, que designa el primer dia de l’any. A més, Cap d’Any designa també la vigília, el 31 de desembre, quan amb les dotze campanades celebrem el canvi d’any. D’aquest moment i dels primers dies de l’any nou també en diem entrada d’any.

A part d’això, podem referir-nos al conjunt de l’any que comença com l’any nou.

Així, amb Cap d’Any designem sobretot el primer dia de l’any (o la vigília), i amb any nou, el conjunt de l’any en què entrem. Diem: “Què feu per Cap d’Any?” parlant del sopar del 31 de desembre o el dinar de l’1 de gener, però “Bona entrada d’any!”, “Bon any! o “Feliç any nou! per transmetre bons desitjos durant tot l’any.

Així doncs, el Concert de Cap d’Any, què? Doncs molt millor que ho diguem així, perquè es fa pels volts de Cap d’Any, i no pas durant tot l’any!

Ara,  som una llengua petita i, com que les que tenim més a prop fan servir majoritàriament expressions en la línia de “any nou”, el manteniment de Cap d’Any se’ns complica. En alemany, diuen Neujahrskonzert; en castellà, Concierto de Año Nuevo; en anglès, New Year’s Concert, i en francès, Concert du nouvel an. Si aquí, a Catalunya, qui organitza un concert l’anomena oficialment i en català “Concert d’Any Nou”, poca cosa hi podem fer!

Malgrat tot, benvinguts al 2018, un any que us desitgem fantàstic!

NOTA: No estem sols al món, en això del Cap d’Any… En italià és Concerto di CAPODANNO!

Versió sonora