El caixet és la cotització d’un artista. S’escriu com caixa, amb i i x, i del caixet que tingui l’artista en depèn la caixa que faci. És a dir, els ingressos que obtingui.
Amb això podria semblar que l’origen de caixet té a veure amb caixa, però no és així. La paraula ve de cachet, que en francès és un segell: dels que imprimeixen una marca en relleu sobre lacre, o dels que, sucats amb tinta, permeten estampar un text o una imatge sobre un paper.
En anglès i en italià, que també agafen la paraula del francès, cachet té relació amb prestigi, amb elegància i distinció. De fet, en francès també té aquest significat d’originalitat i distinció.
El caixet que cobra un artista ve d’aquesta distinció, que té un preu, i també del fet que quan se li encarrega una actuació queda segellat un contracte amb les condicions econòmiques.
Grans cantants d’òpera com Cecilia Bartoli o Jonas Kaufmann tenen un caixet que arriba als 50.000 € per actuació.
La majoria dels músics s’han de conformar amb quantitats molt més petites. Si és el vostre cas i teniu un caixet que no arriba a aquests nivells, no penseu que la diferència de mèrits sigui abismal. L’explicació pot ser que, en aquest món de mones, són sobretot les atzaroses lleis del mercat les que decideixen el caixet de cadascú.
Parlant de música 