4 “Sentir” i “escoltar” no és ben bé el mateix

Sentir és ‘percebre per mitjà dels sentits’. Sentim tocar campanes, sentim un petard que peta, sentim algú que diu una cosa, o sentim una música que sona.

Escoltar s’hi assembla, també té a veure amb ‘percebre sons’, però implica atenció. Quan escoltem algú, parem l’orella, estem atents al que ens vol dir.

Podem sentir algú, i en canvi no escoltar-lo.

Sentir és semblant a veure; la percepció no és buscada. Escoltar, en canvi, és semblant a mirar; implica voluntat de percebre.

Podem convidar algú a escoltar una peça o encoratjar-lo a escoltar-la (en imperatiu o amb fórmules de cortesia semblants), dient: “escolteu”, “us convidem a escoltar” o “us aconsellem que escolteu”.

En canvi, les fórmules de convit amb escoltar no solen funcionar bé en futur o en passat, perquè no podem saber del cert que l’altre pararà atenció al que sonarà. Millor que en aquests casos fem servir sentir: “ara sentireu” (si la música encara ha de sonar), i “acabeu de sentir” o “heu sentit” (si ja ha sonat).

Ja ho veieu: Si no sentiu bé algú, digueu-li: “Pots parlar més fort, que no et sento?”. Si li diguéssiu “pots parlar més fort, que no t’escolto”, es pensaria que sou uns penques!

Versió sonora

 

Anuncis