7 “Registrar”, “gravar” o “enregistrar”?

Un concert o un disc, els registrem, els gravem o els enregistrem?

Quin verb expressa l’acció d’“emmagatzemar sons”?

Segons el diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans, amb aquest significat tan bo és enregistrar com gravar.

En canvi, registrar és una cosa diferent. Vol dir “inscriure en un registre”. Així, podem registrar una marca, o el naixement d’un fill. En aquests casos també podem parlar d’enregistrar.

La possibilitat d’emmagatzemar sons va sorgir a final del segle XIX, amb el fonògraf, i fins llavors no hi havia paraules per designar aquest concepte. Un segle més tard, a l’edició del diccionari Fabra del 1980, encara no hi constava que enregistrar o gravar tinguessin aquest ús.

El cas és que, encara que no fos al diccionari, llavors ja feia falta expressar aquesta idea, i a les nostres emissores sempre hem fet servir enregistrar i gravar com a sinònims. I també els substantius derivats: enregistrament i gravació.

Ara mateix, el diccionari normatiu és ben clar: si es tracta d’emmagatzemar sons, tant podem dir que un concert o un disc s’enregistren com que es graven. I si inscrivim al Registre el disc gravat, podem dir que el registrem, o que l’enregistrem.

A partir d’aquí, trieu i remeneu!

Versió sonora

4 “Sentir” i “escoltar” no és ben bé el mateix

Sentir és ‘percebre per mitjà dels sentits’. Sentim tocar campanes, sentim un petard que peta, sentim algú que diu una cosa, o sentim una música que sona.

Escoltar s’hi assembla, també té a veure amb ‘percebre sons’, però implica atenció. Quan escoltem algú, parem l’orella, estem atents al que ens vol dir.

Podem sentir algú, i en canvi no escoltar-lo.

Sentir és semblant a veure; la percepció no és buscada. Escoltar, en canvi, és semblant a mirar; implica voluntat de percebre.

Podem convidar algú a escoltar una peça o encoratjar-lo a escoltar-la (en imperatiu o amb fórmules de cortesia semblants), dient: “escolteu”, “us convidem a escoltar” o “us aconsellem que escolteu”.

En canvi, les fórmules de convit amb escoltar no solen funcionar bé en futur o en passat, perquè no podem saber del cert que l’altre pararà atenció al que sonarà. Millor que en aquests casos fem servir sentir: “ara sentireu” (si la música encara ha de sonar), i “acabeu de sentir” o “heu sentit” (si ja ha sonat).

Ja ho veieu: Si no sentiu bé algú, digueu-li: “Pots parlar més fort, que no et sento?”. Si li diguéssiu “pots parlar més fort, que no t’escolto”, es pensaria que sou uns penques!

Versió sonora