74 Tarantel·les i aranyes

No fa gaire vam parlar de danses amb noms que provenen de topònims, i una era la tarantel·la. Una dansa popular napolitana de moviment molt viu.

En realitat, la paraula tarantel·la no ve directament del nom de la ciutat (i província) italiana de Tàrent (que en italià és Taranto). El que ve de Taranto és taranta o tarantola, que és la nostra taràntula, és a dir, una aranya, i d’aquí ve el nom de la tarantella, la dansa.

I com és que el nom de la dansa té a veure amb una aranya? Doncs perquè a la regió hi abundaven les aranyes d’aquesta espècie. I per tant, les picades. I a la picada de la taràntula se li atribuïa una síndrome molt greu, que causava convulsions, dolor i ofuscació mental.

Per curar-se, a la persona mossegada se li aplicava la tarantel·la, que a la Itàlia del segle XIV era una mena d’exorcisme musical.

Amb la música, el malalt reaccionava i ballava durant hores, i fins i tot dies, de manera frenètica. De tarantel·les, n’hi havia de diversos tipus, segons els símptomes de la persona mossegada, que treia el verí del cos ballant cada vegada més de pressa. Quedava exhausta, però així es començava a recuperar.

Almenys aquesta era la idea de la tarantel·la. Amb un tractament tan contundent, o et recuperaves o ja no te’n sorties. I no parlem dels músics, que feien autèntiques maratons! El malalt potser es curava, però els músics devien quedar ben baldats!

Versió sonora

Anuncis

57 Gentilicis i danses

Un gentilici és la paraula que designa les persones d’un poble o un territori. Per exemple, de Catalunya, català; del Priorat, prioratí. Ve del llatí gens, que vol dir ‘família’ i és l’origen de gent.

Entre el que comparteix la gent d’un mateix origen hi ha la música i les danses. Per això, quan un ball surt fora del lloc on ha sorgit, de vegades se l’anomena amb un gentilici.

Per exemple, sardana ve de la Cerdanya.

L’havanera ve de Cuba, concretament, de l’Havana.

De Màlaga, Granada i Sevilla sorgeixen la malaguenya, la granaïna i les sevillanes.

La polonesa és l’antecessora de la polca. I en txec polka és el gentilici de les dones poloneses. Ara, tot i que aquesta dansa ve d’una paraula txeca, sembla que no prové de polka sinó de půlka, que vol dir ‘mig’, pels mitjos passos propis d’aquesta dansa.

Altres danses que venen de gentilicis. La masurca ve del polonès mazur, gentilici de Masòvia, un territori de Polònia. I xotis ve de l’alemany schottisch, que vol dir ‘escocès’.

Del nord d’Itàlia ve la bergamasca, que a part de ser una dansa és el gentilici femení de la ciutat de Bèrgam. I del sud, de Tàrent, ve la paraula tarantel·la.

Finalment, la pavana ve de l’italià padovana, gentilici de Pàdua. Nosaltres no us engeguem a cantar pavanes, és a dir, de mala manera. Al contrari: ens acomiadem ben gentilment. Fins aviat!

Versió sonora