22 “Sentir” i “sentir-hi” no és ben bé el mateix

Fa uns dies parlàvem de sentir i escoltar. Dèiem que escoltar requereix intencionalitat: que qui sent el que sona hi pari atenció. En canvi, sentir no en requereix: és percebre un so amb l’orella i prou.

Avui parlem de sentir i sentir-hi.

Sentir és percebre per mitjà dels sentits. Sentim la música amb l’orella, o oïda. Sentim una olor amb l’olfacte. Sentim els gustos amb el sentit del gust. I amb la pell, les sensacions relacionades amb el tacte.

Però entre tots els sentits n’hi ha un que no s’expressa amb sentir sinó amb veure. La vista.

El cas és que quan ens referim a la capacitat relacionada amb els sentits de la vista i de l’oïda, aquests verbs van acompanyats del pronom hi. Posseir el sentit de la vista és veure-hi. I el de l’oïda, sentir-hi.

Si no hi veus, vol dir que et falla la vista. Quan és fosc, no t’hi veus. I si ets a l’òpera i la persona de davant teu és més alta i t’ho tapa tot, tampoc no hi veus. (Quina ràbia!)

Parlant de música, diem que hi sentim molt bé si tenim l’orella molt fina. O que no hi sentim gaire, no hi sentim gens o no hi sentim, si som sords. I també podem dir que no hi sentim quan el soroll no ens deixa sentir el que ens diuen.

Per tant, és una mena de progressió. Si les orelles ens rutllen prou o si el soroll no ens ho impedeix, hi sentim. Si hi sentim, podem sentir la música que sona. I si ens agrada i ens interessa, també podrem escoltar-la amb atenció, per delectar-nos en tots els seus matisos!

Versió sonora

Anuncis

4 “Sentir” i “escoltar” no és ben bé el mateix

Sentir és ‘percebre per mitjà dels sentits’. Sentim tocar campanes, sentim un petard que peta, sentim algú que diu una cosa, o sentim una música que sona.

Escoltar s’hi assembla, també té a veure amb ‘percebre sons’, però implica atenció. Quan escoltem algú, parem l’orella, estem atents al que ens vol dir.

Podem sentir algú, i en canvi no escoltar-lo.

Sentir és semblant a veure; la percepció no és buscada. Escoltar, en canvi, és semblant a mirar; implica voluntat de percebre.

Podem convidar algú a escoltar una peça o encoratjar-lo a escoltar-la (en imperatiu o amb fórmules de cortesia semblants), dient: “escolteu”, “us convidem a escoltar” o “us aconsellem que escolteu”.

En canvi, les fórmules de convit amb escoltar no solen funcionar bé en futur o en passat, perquè no podem saber del cert que l’altre pararà atenció al que sonarà. Millor que en aquests casos fem servir sentir: “ara sentireu” (si la música encara ha de sonar), i “acabeu de sentir” o “heu sentit” (si ja ha sonat).

Ja ho veieu: Si no sentiu bé algú, digueu-li: “Pots parlar més fort, que no et sento?”. Si li diguéssiu “pots parlar més fort, que no t’escolto”, es pensaria que sou uns penques!

Versió sonora