25 Diesi i anacrusi

En català tenim unes quantes paraules, com hipòtesi, metamorfosi o parèntesi, que en singular acaben en -si. Tenen l’origen en el grec, d’on passen al llatí, i del llatí al català.

Els cultismes o mots savis ―com ho són aquests― solen variar poc d’una llengua a una altra. Però hi ha petits canvis, perquè cada llengua els adapta al seu sistema.

Un exemple. La paraula grega análysis en català és femenina i ha perdut la essa final: una anàlisi. Igualment, en alemany i en francès no té essa final, i fan analyse. En canvi, en castellà i en anglès la paraula sí que manté aquesta essa.

En tots aquests casos, pronunciem sonora la s: dosi, crisi, paràlisi. I després de la i, en singular no hi va cap s, però en plural, sí.

En l’àmbit musical, dins aquest grup de paraules tenim la diesi, o sostingut, i l’anacrusi, les notes febles situades just abans del primer temps fort. Anacrusi ve del grec anákrousis  i ara com ara els diccionaris no recullen la forma *anacrusa, per més que estigui molt estesa!

En català, totes aquestes paraules acaben amb essa només en plural. Així, si obrim un parèntesi, ho diem sense essa final. En canvi, si diem que posem una cosa entre parèntesis, sí que hi ha d’anar la essa final, perquè per força n’hi ha d’haver dos, de parèntesis: un que obri i un que tanqui.

Per tant, i ja acabem: una diesi, però dues diesis. Una anacrusi, però dues anacrusis.

Versió sonora

15 Lapsus nadalencs

Nadal ve del llatí dies natalis, ‘dia del naixement’ de Jesús.

En català Nadal, en singular, designa el conjunt dels dies de festa que envolten aquestes dates, més o menys entre el dia de Nadal i el de Reis. Així, diem aquest Nadal (i no pas *aquests Nadals!), perquè Nadal en singular ja inclou tots aquests dies.

També parlem de la nit de Nadal, la vigília del 25 de desembre, i de la nit de Cap d’Any, la nit del 31. Res de *nitbones ni de *nitvelles! Nit de Nadal i nit de Cap d’Any!

Per Nadal, es veu que ens agrada especialment sentir música i pertot arreu sonen Nadales, o cançons de Nadal, el que en castellà són els villancicos. Tot i que en teoria també se’n pot dir villancets, la paraula d’ús general com a “cançó de Nadal” és nadala, i per villancet se sol entendre un altre tipus de cançó.

La majoria de les nadales, com altres cançons populars, tenen una part que es repeteix amb la mateixa lletra i la mateixa tonada. És el que anomenem la tornada; en castellà, l’estribillo.

Ja ho sabeu: per Nadal, cantem nadales, mengem escudella i evitem els lapsus lingüístics!

Bones festes a tothom!

Versió sonora