76 Germanismes musicals 3 (“leitmotiv”)

Avui, un altre espai –segurament l’últim– dedicat als manlleus de l’alemany en l’àmbit musical. Ja hem parlat del lied, el iòdel, el fiscorn i el xotis. Avui el tema és el leitmotiv.

I justament el leitmotiv és un tema, el tema central i recurrent d’una obra musical. És un mot compost format en alemany amb leiten ‘conduir’ i motiv ‘motiu’. En català també en podem dir motiu conductor.

La paraula leitmotiv està recollida al diccionari normatiu amb la indicació que es tracta d’una paraula alemanya.

Sobre la grafia no hi ha dubtes: s’escriu com en alemany. Tot junt, leitmotiv, amb leit escrit amb e i motiv acabat amb v. El que ens pot fer dubtar és com ho hem de pronunciar: [lɛjdmotíf] o [lájdmotíf]?

La pronúncia [lɛjdmotíf], amb e oberta, està recollida al GDLC. Per tant, és admissible. Però també, com que és un manlleu no adaptat, és lògic pronunciar la paraula com en alemany, [lájdmotíf], amb [a]. És el mateix que fem amb playback o copyright. Són manlleus que escrivim i llegim com en la llengua de la qual provenen.

Quan agafem una paraula d’una altra llengua, de vegades passa una època de vacil·lació. Com leitmotiv: tenim clar com s’escriu, però la pronúncia no està del tot fixada. No patiu, que amb el temps tot arribarà! De moment, sapigueu que les dues pronúncies, [lɛjdmotíf] i [lájdmotíf], són admissibles.

Versió sonora

Anuncis

43 Germanismes musicals 1 (“fiscorn”, “xotis”, “iòdel”) 

La cultura alemanya ha estat bressol de grans músics. Bach, Beethoven, Mozart, Schubert … No acabaríem mai la llista!

En canvi, si parlem de l’aportació de la llengua alemanya al lèxic musical, la llista no és gaire llarga. 

Prové de l’alemany el nom d’un instrument de la nostra cobla, el fiscorn. Ve de flügelhorn, que vol dir ‘corn d’ales’. Es diu així perquè donava l’ordre d’atac als flancs, és a dir, les ales, de l’exèrcit o d’una partida de caça. Barrejat amb la paraula italiana fischietto, que vol dir ‘xiulet’, en italià es va convertir en fliscorno, després va passar a fiscorno i, finalment, en català fiscorn.

Una altre germanisme és xotis. Encara que designi el ball típic madrileny, ve de schottisch, que en alemany vol dir ‘escocès’, i es balla en diferents països. Per exemple, en uns quants llocs d’Amèrica, on van portar la dansa els emigrants alemanys i polonesos.

L’últim germanisme d’avui és iòdel, el típic cant tirolès en què la veu diguem-ne “normal” passa de cop al falset, de manera que els aguts ressonen per valls i cims. La paraula ve d’un verb alemany onomatopeic derivat del crit “iò”. El iòdel servia perquè els pastors cridessin el bestiar, i també per comunicar els pobles.

Un altre dia potser parlarem de lied i leitmotiv, també aportacions de l’alemany al lèxic musical, però avui ho deixem aquí, amb el iòdel.

Versió sonora

Uns quants exemples més de compositors de cultura alemanya: Tellemann, Händel, Gluck, Haydn, Mendelssohn, Schumann, els Strauss, Brahms, Wagner, Bruckner, Mahler, Paul Hindemith, Carl Orff, Schönberg, Alban Berg, Stockhaussen…