Sembla estrany, però encara no havíem parlat d’un punt de confluència musical i lingüística tan clar com són les vocals i les consonants.

En l’aspecte lingüístic, una vocal és un “so que s’articula sense cap obstrucció o constricció de l’aire”. En català tenim en total vuit vocals: en tots els dialectes [a], [ɛ], [e], [i], [ɔ], [o] i [u], i la vocal neutra [ə] en català oriental. Aquests sons els representen cinc lletres, que també anomenem vocals. Tota la resta són consonants.

I en l’àmbit musical, què vol dir vocal? Doncs significa ‘relatiu o pertanyent a la veu’. Música vocal és la ‘destinada a ser cantada’. 

Vocal ve del llatí uōcālis, que vol dir ‘capaç de parlar’, i prové de uox, ‘veu’. Com a derivats de vocal tenim, per exemple, vocalitzar, que és ‘articular bé els sons perquè se’ns entengui’, i vocalista, que és el ‘cantant d’un grup musical o d’una orquestra de ball’.

Pel que fa a les consonants, mentre que en llengua parlem de consonantisme, en música tenim la consonància. Tot ve del verb consŏno llatí, que significa ‘sonar alhora’. Les consonants no sonen si no les acompanya alguna vocal. Proveu de distingir entre “p” i “b” sense dir cap vocal. No hi ha manera! 

En música, hi ha consonància quan diversos sons simultanis produeixen una sensació agradable a l’oïda perquè tenen una relació de freqüències harmònica. 

Així doncs -i ho deixem aquí- quan el vocalista d’una orquestra entona harmònicament una cançó, podríem dir, amb una expressió en què conflueixen de manera múltiple llengua i música, que tenim al davant un vocalista consonàntic.

Versió sonora

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s