Rossini era un músic gastrònom. Abans de fer els quaranta anys i havent escrit gairebé quaranta òperes es va retirar, i durant quaranta anys més es va dedicar, sobretot, a la bona taula.

Tot i això, va continuar component. Per exemple, va fer la col·lecció Pecats de vellesa, en què la teca té un paper essencial. El quart volum, dels catorze que té, és Quatre aperitius i quatre mendicants.

Tot molt gastronòmic. Els Quatre aperitius consisteixen en raves, anxoves, cogombrets i mantega. I els Quatre mendicants, en figues seques, ametlles, panses i avellanes. Vaja, el que aquí anomenem postres de músicgrana de capellàganyips… o només músic.

I d’on ve, aquest títol de Quatre mendicants de Rossini? Doncs del francès. Quatre mendiants, el títol original, és un platet de fruita seca de quatre tipus i el nom es refereix als quatre ordes religiosos que fan vot de pobresa i viuen de l’almoina. Segons la tradició, a cada un li correspon una fruita seca, que té a veure amb el color de l’hàbit. Als Franciscansfigues; als Dominicsametlles; als Agustinspanses, i als Carmelitesavellanes. Una mica com la nostra grana de capellà, però en versió monjos.

La fruita seca conté proteïnes, greixos saludables, vitamines… un munt d’energia! Per això en mengen els esportistes, els frares mendicants …i els nostres capellans i músics!

No tan sols compositors sibarites com Rossini hi dediquen peces, sinó que la cançó El noi de la mare deixa ben clar que les postres de músic són una menja divina. Què li ofereixen a El noi de la mare, ni més ni menys que déu fill? “Panses i figues i nous i olives, panses i figues i mel i mató”. En resum, postres de músic!

Versió sonora

 

Anuncis