Els cròtals són un instrument de percussió format per dues peces còncaves (com closques de petxina) que es fan xocar l’una amb l’altra. L’instrument ve de les antigues civilitzacions orientals, i la paraula ens arriba des del grec κρόταλον, etimològicament relacionat amb l’acció de picar de mans. Un cròtal també és un animal, el que coneixem com a serp de cascavell, que, al final de la cua, té unes peces còrnies que fa sonar (com un cascavell) per espantar els seus enemics.

Dels cròtals ve la crotalogia, la ciència que estudia les castanyoles, instrument que en català també s’anomena castanyetes i postisses. I a Olot els nens, per Nadal, tocaven les estriquetes, una paraula d’origen onomatopeic.

Castanyoles i castanyetes són diminutius de castanya, fruit al qual s’assemblen per la forma i el color. Per cert: el color que ara coneixem com a marró abans s’anomenava habitualment ‘color de castanya’ o castany. L’adjectiu marró, provinent del francès, va desplaçar el castany. No per casualitat en francès les castanyes s’anomenen marrons, i d’aquí ve marron glacé, que són castanyes confitades.

Si l’origen de castanyoles i castanyetes és el fruit del castanyer, el de postisses no hi té res a veure.

Dèiem que en grec κρόταλον té relació amb ‘picar de mans’. Però quan toquem instruments de la família dels cròtals no són precisament les mans el que sona, sinó uns estris afegits que actuen com a extensió de les mans. Les castanyoles són una mena de “mans postisses”. I d’aquí ve la denominació postisses, habitual en alguns llocs del País Valencià.

Acabem amb una endevinalla:

Són fetes de fusta: panxa per panxa, forat per forat, i amb la remenadissa fan tra-ca-trac, tra-ca-trac.

Ja sabeu què són, oi? Unes castanyoles, castanyetes, postisses o estriquetes!

Anuncis