IMG_20181019_151110.jpg

Sabeu quants pedals té un piano? Doncs en sol tenir dos o tres, però n’hi ha que en tenen només un, i d’altres, més de quatre. Varia segons l’època de l’instrument i segons si el piano és de cua o de paret.

Pedal té a veure amb peu. De pēs pĕdis en llatí ve pĕdālis, que vol dir ‘adaptat al peu’.

Posem que parlem de pianos de tres pedals. El de la dreta (també conegut com a forte, en italià), o de ressonància, té la funció de permetre que les cordes ressonin lliurement.

El pedal de l’esquerra, en canvi, redueix l’amplitud del so. De vegades quan es trepitja desplaça lateralment els martellets, de manera que piquin menys cordes –per això també se’n diu pedal una corda. Altres vegades acosta els martellets a les cordes –i per això s’anomena pedal d’aproximació. També se’n diu celeste, potser perquè fa els sons més suaus i “celestials”.

En els pianos de paret, el pedal central sol ser la sordina, paraula italiana derivada de sordo, perquè atenua el so. Penseu que no tan sols és sord ‘el que no hi sent’, sinó també allò ‘que té un so apagat’. D’aquest pedal també se’n diu de pràctiques, perquè permet tocar fluixet i no molestar gaire els veïns.

En els pianos de cua, el pedal del mig sol ser el tonal o de sostenuto. Es diu així perquè permet “sostenir” una nota o acord durant un temps determinat.

Aquesta nota o acord que es manté de fons s’anomena precisament pedal. Aquest pedal també el poden fer instruments en què no intervenen els peus; per exemple, un baix elèctric.

Finalment, el pedal és el conjunt de registres greus de l’orgue, que s’accionen des del pedaler. Aquesta és l’última accepció de la paraula pedal al diccionari de l’Institut, i aquí ho deixem per avui!

Versió sonora

Anuncis