Segurament tots hem viscut moments del que en portuguès anomenen saudade, un sentiment difícil de definir. Podríem dir que és una barreja de tristesa, enyorança dolça i dolor de l’ànima. La paraula saudade ve del llatí solitas [sólitas], ‘soledat’, i està molt lligada al fado, un gènere musical que s’ha convertit en una icona de Portugal.

“No és fadista aquell que vol, és fadista a qui li toca”, cantava la gran Amália Rodrigues. “Ser fadista és una trista sort que ens fa pensar en la mort”, diu un fado de Camané.

Aquests versos ja ho indiquen: el fado és un gènere musical amarat de fatalitat.

La paraula fado en portuguès designa la força del destí, el que en català anomenem fat. Tant fado com fat venen del llatí fatum, que en català ha donat origen a paraules com fat, fatal, fatalitat o fatídic.

Les fades, personificacions femenines del destí, també tenen l’origen en fatum. Però a més, en català fat fada vol dir ‘insuls’, ‘insípid’ o ‘neci’, i ni el fado ni les fades són res d’això.

El fado és un gènere intens, amb una bona càrrega d’emoció i dramatisme, i amb grans intèrprets femenines. Intens com les fades, dones de les quals sovint només s’ha mostrat la bellesa física i s’ha oblidat que tenen una força tan gran com la del destí.

 

Versió sonora

Nota: Agraïm al llatinista Antoni Seva l’assessorament que ens ha proporcionat més d’una vegada; en aquest cas, sobre l’evolució de solitas a saudade.

Anuncis