Ara que entrem a l’estiu i tothom pensa en vacances, parlarem d’un instrument que ens transporta a platges paradisíaques.

Anem cap a Hawaii, unes illes del Pacífic que ens fan venir al cap collarets de flors, camises llampants i danses com el hula. I si parem bé l’orella, també sentirem el so brillant de l’ukelele, una mena de guitarra menuda de quatre cordes.

El diccionari general no recull la paraula ukelele; l’instrument encara ens resulta exòtic. El Termcat opta per ukulele com a forma principal, amb ukelele com a sinònim. O sigui que ho podem dir de qualsevol de les dues maneres. I molts músics li escurcen el nom i l’anomenen uke.

Pel que fa a la pronúncia, la més habitual és ukelele [ukeléle], però, com que cada vegada és més conegut entre nosaltres, en català oriental en podríem acabar dient [ukəlélə].

En hawaià s’escriu i pronuncia ukulele  [ukuléle], i segons la llegenda ve de ‘uku i lele, ‘puça saltadora’, per la velocitat amb què es belluguen els dits dels intèrprets. Hi ha altres etimologies possibles, potser més rigoroses, però aquesta és la més difosa.

Està ben documentat que l’ukelele és fill del cavaquinho (o braguinha) i el rajão, instruments que els immigrants de Madeira van portar a Hawaii a finals del segle XIX. Tot i això, n’hi ha que diuen que a Hawaii ja tocaven l’ukelele des de molt abans.

O sigui que ja ho veieu, un instrument tan petit, bonic i simpàtic, i quants dubtes que genera: doble nom, múltiple pronúncia, etimologia poc clara i genealogia discutida! Però no hi fa res! A nosaltres ens agrada i per això acomiadarem la temporada en hawaià, dient-vos: A hui hou  i mahalo nui loa, ‘fins aviat!’ i ‘moltes gràcies’!

Versió sonora

Anuncis