Ara fa cinquanta anys, el maig del 68, es va fer al Parc de la Ciutadella de Barcelona el Primer Festival de Folk. El Kumbayà* és una de les cançons que s’hi van cantar.

A la introducció d’aquest espiritual negre (al disc Festival Folk), Xesco Boix explicava que kumbaià* vol dir “Vine aquí”, i que ve d’una frase en anglès. “Come by here”, dit amb l’accent dels negres americans dels estats del sud, es converteix en kumbaià.

Arran de la cançó, la paraula kumbaià ha passat a formar part del lèxic comú. Està recollida al Gran Diccionari de la Llengua Catalana, que remarca que té un ús irònic. Dir d’algú que és “una mica kumbaià” és com dir que és “un idealista il·lús”…

Des del bàndol conservador, als Estats Units també s’ha qualificat de kumbayas* els progressistes. És una manera de tractar-los d’ingènuament optimistes, i per tant condemnats a estavellar-se contra la crua realitat.

No ho sé, això que diré ara potser és un senyal que he enganxat el virus del Maig del 68

Potser -només potser- si els realistes cínics no dediquessin tants esforços a desmuntar l’optimisme dels kumbaiàs, l’optimisme podria deixar de ser ingenu, i pessimisme no seria sinònim de realisme. I a més, la realitat seria menys crua.

 

Nota: En anglès ho escriuen kumbaya. Al disc Festival folk, Kumbayà. I el diccionari català recull la paraula amb la grafia kumbaià, que actualment en català és la més difosa.

Versió sonora

Anuncis