Alguna vegada ens han preguntat: “De la música flamenca, l’andalusa, n’hem de dir flamenc, en català, o flamenco, en castellà?”

La resposta és molt clara: flamenc.

El Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans recull la paraula amb el significat de ‘música, cant o ball flamencs, art musical popular dels gitanos andalusos’. El Gran Diccionari de la Llengua Catalana, igual: flamenc.

L’única forma normativa és flamenc, i també és la més habitual ara mateix, tant oralment com per escrit, i tant en situacions formals com informals.

No s’hi val argumentar que si diem tango i fado, i no pas *tang i *fat, hauríem de dir flamenco i no pas flamenc.

De vegades les paraules que agafem d’altres llengües no canvien de forma, però altres vegades sí, i de fet el més normal és que canviïn.

Si un manlleu té poc ús, o si convé remarcar que forma part d’una altra cultura, de vegades es manté sense adaptar. Igual com diem en anglès Nottingham, o whisky, o copyright, diem cante jondo, cantaor o soleá en castellà.

Però si la paraula té un ús freqüent i contacte pròxim amb la nostra cultura, el més habitual és que evolucioni i acabi adoptant forma catalana. Així, London es converteix en Londres, New York en Nova York, cannelloni en canelons i flamenco en flamenc.

Versió sonora

Si en voleu saber més, llegiu l’article: http://www.enderrock.cat/noticia/13958/flamenc/flamenco

Anuncis