Amb el bon temps, tot són flors i violes. Per Sant Jordi el país s’omple de roses i poc després arriba la festa de la Mare de Déu de Montserrat, la Rosa d’Abril.

Rosa, que l’amor s’hi posa”, diu la dita, i és que la relació entre el color rosa, la flor i l’amor ve de molt lluny. Afrodita portava una corona de flors, i a El naixement de Venus de Botticelli es pot veure la deessa de l’amor sobre una petxina i sota una pluja de roses.

Rosa en català ve de la mateixa paraula en llatí, que al seu torn ve del grec ρόδον, també referit a la flor i vinculat al significat de ‘fragància, olor’.

En l’àmbit musical no sé si hi ha roses, però sí que hi ha la roseta, que és el forat rodó que hi ha a la tapa harmònica d’alguns instruments de corda pinçada. En la guitarra, aquest forat sol ser buit, amb una sanefa de marqueteria al voltant, i més aviat se l’anomena boca.

Les rosetes més típiques són aquelles que tenen un enreixat a l’interior de l’obertura. Per exemple les dels  llaüts, la guitarra barroca i el clavicèmbal. De vegades en un sol instrument hi ha dues o tres rosetes, que a dins poden tenir una mena de calat de fusta molt treballat, o bé múltiples capes de pergamí tallat.

Aquestes rosetes, que es diuen així perquè per la forma poden imitar una rosa i els seus pètals, ens recorden unes altres roses semblants però molt més grosses: les rosasses o rosetons de les catedrals. Aquests finestrals vidrats són espectaculars, però les rosetes dels instruments de corda, tot i ser molt més petites, tenen un mèrit incalculable!

Versió sonora

Anuncis