Avui, un altre espai –segurament l’últim– dedicat als manlleus de l’alemany en l’àmbit musical. Ja hem parlat del lied, el iòdel, el fiscorn i el xotis. Avui el tema és el leitmotiv.

I justament el leitmotiv és un tema, el tema central i recurrent d’una obra musical. És un mot compost format en alemany amb leiten ‘conduir’ i motiv ‘motiu’. En català també en podem dir motiu conductor.

La paraula leitmotiv està recollida al diccionari normatiu amb la indicació que es tracta d’una paraula alemanya.

Sobre la grafia no hi ha dubtes: s’escriu com en alemany. Tot junt, leitmotiv, amb leit escrit amb e i motiv acabat amb v. El que ens pot fer dubtar és com ho hem de pronunciar: [lɛjdmotíf] o [lájdmotíf]?

La pronúncia [lɛjdmotíf], amb e oberta, està recollida al GDLC. Per tant, és admissible. Però també, com que és un manlleu no adaptat, és lògic pronunciar la paraula com en alemany, [lájdmotíf], amb [a]. És el mateix que fem amb playback o copyright. Són manlleus que escrivim i llegim com en la llengua de la qual provenen.

Quan agafem una paraula d’una altra llengua, de vegades passa una època de vacil·lació. Com leitmotiv: tenim clar com s’escriu, però la pronúncia no està del tot fixada. No patiu, que amb el temps tot arribarà! De moment, sapigueu que les dues pronúncies, [lɛjdmotíf] i [lájdmotíf], són admissibles.

Versió sonora