En música, el compàs és una unitat de mesura del temps. Els diferents compassos d’una peça musical són grups rítmics i mètrics de la mateixa durada i d’accentuació regular. Al pentagrama queden delimitats per unes línies divisòries verticals: són les barres de compàs.

Relacionat amb el compàs, tenim el verb compassar. Sense cap a- al davant. No és *acompassar sinó compassar, i, igualment, descompassar!

Compàs ve del llatí cum (que vol dir ‘amb’) i passus (‘pas’). Entre els romans un passus era una unitat de mesura equivalent a cinc peus (gairebé un metre i mig), i també cada un dels passos que es fan quan es camina.

Com que tenim les dues cames igual de llargues, quan avancem ara l’una ara l’altra, és a dir, quan caminem, tendim a marcar un ritme regular, i a recórrer la mateixa distància amb cada pas. Per això els passos són una unitat bàsica per mesurar distàncies quan no es tenen altres eines.

A part d’això, amb cada pas marquem la pulsació, l’accent de la marxa, que determina el compàs, musical o de la caminada. Ja ho hem dit: la paraula compàs ve de cum i passus, és a dir, ‘amb el pas’!

D’aquesta relació entre caminades i música neixen les marxes, peces musicals que acompanyen el pas de tropes, seguicis, o grups excursionistes! En les marxes, des de la clàssica Marxa Radetzky de Strauss fins a la popular Vella xiruca, el pas marca el compàs!

Versió sonora

Anuncis