Un gentilici és la paraula que designa les persones d’un poble o un territori. Per exemple, de Catalunya, català; del Priorat, prioratí. Ve del llatí gens, que vol dir ‘família’ i és l’origen de gent.

Entre el que comparteix la gent d’un mateix origen hi ha la música i les danses. Per això, quan un ball surt fora del lloc on ha sorgit, de vegades se l’anomena amb un gentilici.

Per exemple, sardana ve de la Cerdanya.

L’havanera ve de Cuba, concretament, de l’Havana.

De Màlaga, Granada i Sevilla sorgeixen la malaguenya, la granaïna i les sevillanes.

La polonesa és l’antecessora de la polca. I en txec polka és el gentilici de les dones poloneses. Ara, tot i que aquesta dansa ve d’una paraula txeca, sembla que no prové de polka sinó de půlka, que vol dir ‘mig’, pels mitjos passos propis d’aquesta dansa.

Altres danses que venen de gentilicis. La masurca ve del polonès mazur, gentilici de Masòvia, un territori de Polònia. I xotis ve de l’alemany schottisch, que vol dir ‘escocès’.

Del nord d’Itàlia ve la bergamasca, que a part de ser una dansa és el gentilici femení de la ciutat de Bèrgam. I del sud, de Tàrent, ve la paraula tarantel·la.

Finalment, la pavana ve de l’italià padovana, gentilici de Pàdua. Nosaltres no us engeguem a cantar pavanes, és a dir, de mala manera. Al contrari: ens acomiadem ben gentilment. Fins aviat!

Versió sonora

Anuncis