Aquesta setmana parlem de diades, com sempre des del punt de vista lingüisticomusical.

Diada és un derivat intensiu de dia. Afegim a dia el sufix -ada i es converteix en una ‘festa grossa’, un ‘dia assenyalat’. Així, tenim la diada de Corpus, o una diada castellera. Però la diada per antonomàsia és l’Onze de Setembre, la Diada amb majúscula.

A casa nostra, les festes solen tenir una part gastronòmica (amb un pastís o un tortell) i una part musical, que sovint és un himne.

La paraula himne té l’origen en el llatí hymnus, que ve del grec ὕμνος. És una composició que exalça els ideals d’un individu o un col·lectiu. Quan aquest col·lectiu és una nació, parlem d’himne nacional.

A Catalunya l’himne nacional oficial és, des del 1993, “Els segadors”, però també en tenim d’oficiosos: des de “L’emigrant” fins a “El cant dels ocells” o “El virolai”, les sardanes “La santa espina” i “L’Empordà” i, molt destacat, “El cant de la senyera”.

La paraula senyera ve de senya, procedent de signum, que en llatí era l’emblema que identificava cada una de les unitats de l’exèrcit romà. Senyera vol dir ‘bandera’ en general, però en l’ús ha acabat designant la ‘bandera catalana’, la quadribarrada clàssica.

Finalment, proclamada neologisme 2014 per l’Institut d’Estudis Catalans, tenim estelada, la bandera que simbolitza la independència de Catalunya. S’anomena així perquè a les quatre barres s’hi ha afegit un estel.

Ens acomiadem amb totes aquestes banderes voleiant al damunt dels nostres cants. Que passeu una bona setmana!

Versió sonora

Anuncis