Els diccionaris recullen les paraules d’una llengua, o almenys ho intenten, perquè aplegar-les totes és impossible. N’hi ha que perduren molt de temps, però cada dia se’n creen de noves i algunes duren poc i no arriben a entrar mai al diccionari.

Un dels sistemes per crear paraules és la derivació. Com si construíssim amb peces de Lego, agafem un lexema o arrel, hi afegim un prefix o sufix que hi encaixi …i ja tenim una paraula!

Per exemple, a l’arrel del verb cantar hi afegim el sufix -era, que vol dir ‘ganes de’, i en surt cantera, que vol dir ‘ganes de cantar’. Atenció, que cantera en català no té res a veure amb la mateixa paraula en castellà. En català, el lloc d’on s’extreuen pedres és la pedrera, i d’on sorgeixen els esportistes que arriben al primer equip en diem el planter.

Aplicant la regla d’arrel verbal + sufix -era, sorgeixen tot de paraules. Aquí en teniu algunes que podríem relacionar amb la música.

Posem que assistim al concert d’una coral. Si tenen cantera, segur que no ens agafa badallera. Quan cantin, haurem de refrenar la xerrera, i si tenim la llàgrima fàcil, la plorera. I també la caminera i la ballera, que poden fer que ens costi estar asseguts en un concert.

També n’hi ha que tenen estudiera, d’altres tenen mirera… I com en diríeu, de les ganes d’inventar paraules? Us ha agafat inventera?

Versió sonora

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s