Una cançó, una dolçaina o la maça amb què es pica un timbal presenten almenys dues coses en comú: que tenen relació amb la música i que contenen una lletra molt característica del català, la ç (ce trencada).

Aquesta lletra no és altra cosa que una c guarnida amb un diacrític, és a dir, un signe afegit que permet distingir-lo d’un altre d’igual. En aquest cas el que diferencia la c “normal” de la trencada és una mena de coma enganxada per sota.

En català, la ce trencada en general es pronuncia amb el so d’essa sorda, com a cançó o a romança. Per això podríem pensar que aquesta lletra es llegeix així en totes les llengües. Doncs no, no és així!

En les del nostre entorn més pròxim, la ç sona com en català. Per exemple en francès a François Bayle, en portuguès a pronunciação, o en occità a dançar.
Però en llengües que tenim una mica més lluny, com el turc, el kurd o l’albanès, la ç representa un so diferent: l’africat /tʃ/. Així, nosaltres escrivim cautxú amb tx, i en canvi en turc la paraula equivalent, kauçuk [káwtʃuk], s’escriu amb ce trencada.

Per tant, si mai heu de llegir un nom turc, kurd o albanès, per exemple el de l’heroi popular albanès Çerçiz Topulli [tʃɛ́rtʃistɔ́puli], que s’escriu amb dues ces trencades, recordeu que en aquestes llengües la ce trencada sona així, [tʃ], com a Çerçiz [tʃɛ́rtʃis], i no pas [s] com a canÇó.

Versió sonora

 

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s