Si toqueu algun instrument, ja sabeu que no n’hi ha mai prou tenint a casa l’instrument “pelat”. Tret del cant, que permet anar a assajar amb les mans a les butxaques, en general l’exercici de la música requereix una bona colla d’accessoris i tota una logística per emmagatzemar-los.

El faristol (no pas *atril!) és bàsic. S’hi repenja la partitura i permet llegir-la amb comoditat.

Si us desplaceu amb un instrument, segur que el protegiu amb una funda o estoig (no pas *estutx!). I potser el netegeu amb una camussa (i no pas *gamusa!).

Per tocar amb comoditat, potser subjecteu l’instrument amb una cinta o corretja. En el cas del violoncel o el contrabaix, perquè no rellisqui es fa servir una corretja o cinturó, que també s’anomena recolzapiques (i no pas *apoiapiques!).

Amb alguns instruments de corda convé tenir una celleta. Es diu així perquè té la forma arrodonida d’una cella, i no pas *sageta, que vol dir fletxa! Si toqueu asseguts, podeu fer servir un peu, o reposapeu. I també va bé tenir un suport per deixar-hi l’instrument quan no el toqueu.

I on ho desarem, tot això? Podríem endreçar-ho en un xifonier.  Ve de la paraula francesa chiffonier, una calaixera per guardar-hi la roba de casa, que al seu torn ve de chiffon, és a dir ‘drap’. Tot i que els diccionaris recullen xifonier i no pas *simfonier, en català n’hi ha que ho diuen com si vingués de simfonia. Amb aquest nom podria ser un bon lloc per guardar-hi els accessoris musicals, no trobeu?

Versió sonora

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s