Fa uns dies vam parlar de les veus humanes: soprano, mezzo o castrati són paraules que adoptem directament de l’italià. Les escrivim i pronunciem com en italià.

D’altres, com contralt, les hem adaptat. Vénen de l’italià, però les diem i escrivim en català. En el cas dels castrati, ho podem sentir tant en italià com en versió catalanitzada: els castrats.

Les paraules baix i tenor provenen del llatí, i baríton del grec, però totes arriben al català i al conjunt de les llengües a través de l’italià.

I és que la música clàssica i l’italià estan molt lligats, i, entre els manlleus adoptats directament de l’italià i les paraules que en provenen, podríem fer tot un diccionari!

Sense sortir del cant, tenim els manlleus bel canto, un estil de cant virtuós que literalment vol dir ‘cant bonic’, i prima donna, o sigui, la ‘primera dona’, o cantant principal d’una òpera.

I evidentment, òpera i opereta també són adaptades de l’italià. Volen dir, respectivament, ‘obra’ i ‘obra petita’!

Acabem amb l’ària, una melodia pròpia de les obres líriques que en italià no vol dir altra cosa que ‘aire’.

Ho deixem aquí. Arrivederci!

Versió sonora

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s