Sentir és ‘percebre per mitjà dels sentits’. Sentim tocar campanes, sentim un petard que peta, sentim algú que diu una cosa, o sentim una música que sona.

Escoltar s’hi assembla, també té a veure amb ‘percebre sons’, però implica atenció. Quan escoltem algú, parem l’orella, estem atents al que ens vol dir.

Podem sentir algú, i en canvi no escoltar-lo.

Sentir és semblant a veure; la percepció no és buscada. Escoltar, en canvi, és semblant a mirar; implica voluntat de percebre.

Podem convidar algú a escoltar una peça o encoratjar-lo a escoltar-la (en imperatiu o amb fórmules de cortesia semblants), dient: “escolteu”, “us convidem a escoltar” o “us aconsellem que escolteu”.

En canvi, les fórmules de convit amb escoltar no solen funcionar bé en futur o en passat, perquè no podem saber del cert que l’altre pararà atenció al que sonarà. Millor que en aquests casos fem servir sentir: “ara sentireu” (si la música encara ha de sonar), i “acabeu de sentir” o “heu sentit” (si ja ha sonat).

Ja ho veieu: Si no sentiu bé algú, digueu-li: “Pots parlar més fort, que no et sento?”. Si li diguéssiu “pots parlar més fort, que no t’escolto”, es pensaria que sou uns penques!

Versió sonora

 

Anuncis

One thought on “4 “Sentir” i “escoltar” no és ben bé el mateix

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s