Parlant de cobles i d’etimologia, la paraula estrella és sardana. Si fem cas de Joan Coromines, el nom de la dansa té relació amb el dels habitants de la Cerdanya, és a dir, els cerdans i les cerdanes.

El conjunt instrumental que interpreta les sardanes és la cobla. La paraula ve del llatí cōpŭla: ‘lligam, unió’. Segons l’IEC, ho podem dir amb B geminada, [kóbblə], o amb B contínua, [kóβlə]. En canvi,  no considera recomanable la pronúncia amb P, [kóplə].

I d’on ve el nom de les colles, els grups que s’apleguen per ballar sardanes? Doncs té relació amb el verb collar, és a dir, ‘ajuntar peces amb cargols i femelles’.

Parlant de femelles, arribem a un instrument de nom femení, la tenora, que ve del masculí tenor, una veu d’home.

Però també hi ha canvis de gènere a la inversa. Tible [tíbblə], amb B, és una paraula masculina que ve de la femenina tiple [típlə], amb P, una veu de dona, la de soprano.

Acabem amb el contrabaix, un nom format per dos elements: –baix, és a dir, “greu”, i contra-; vindria a ser un ‘baix reforçat’. Sense tanta formalitat, també se l’anomena verra, segurament perquè és gros com una truja. Aquí us ho deixem!

Versió sonora

Anuncis

5 thoughts on “10 Etimologia de la cobla

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s